William Holman Hunt (Londres, 2 abril 1827-7 setembre 1910), va ser un dels grans pintors britànics de la Germandat Prerrafaelita que, amb Dante Gabriel Rossetti i John Everett Millais, van defensar el retorn a l'espiritualitat i sinceritat de l'art, menyspreant la pintura acadèmica per reiterativa, banal i buida, i lloant, en canvi, els encerts plàstics dels primitius italians i flamencs del segle XV, anteriors a Rafael.
Ell també es va formar en les directrius tradicionals de la Royal Academy of Arts, contra les quals va lluitar després i contra la qual va reaccionar posteriorment quan, tot i l'exit i fama que ja havia aconseguit, mai no va ser proposat com a acadèmic d'aquesta institució, decidint, a partir d'aleshores, anar per lliure, exposant a diverses galeries d'art, dolgut tan per aquesta circumstància professional com per la mort de la seva esposa Fanny Waugh, poques setmanes després d'haver infantat el seu fill Cyril Benone.
Si en William va desafiar les rígides estructures artístiques del seu temps, també va revolucionar els costums socials quan, deu anys després de la mort de la Fanny Waugh, l'any 1875, es va casar amb la seva germana, Edith Waugh, tot i la oposició de la família i en contra de les lleis britàniques d'aquell temps, tenint, fins i tot, un segon fill, Hilary, i començant, curiosament, el període més fructífer i satisfactòri de la seva vida d'artista.
Una vida creativa que, al començament, va produïr resultats qualificats per la crítica com a poc treballats i, fins i tot, lletjos, per anar sent acceptats progressivament, per la seva dimensió cromàtica i el detall en captar la realitat que l'envoltava, tot i la dimensió simbólica que les seves figures i els seus paisatges posseïen, com a signes visuals que podien explicar el món gràcies a la capacitat que tenia l'artista de trobar la connexió exacte entre cadasqun d'aquests símbols i la realitat.
Problemes amb la vista van obligar William Holman Hunt a deixar finalment la pintura, per abandonar-tot, definitivament, el dia 7 de setembre de 1910, quan els seus ulls es van tancar per sempre més, que no la mirada profunda que va inspirar sempre tot aquest univers creatiu que avui he rescatat del passat per fer-lo real en la virtualitat del meu blog.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada