Cercar en aquest blog

dissabte, 28 d’abril de 2012

Yves Klein

Tot i que, de fet, només es va dedicar a l'activitat artística al llarg dels últims 7 anys de la seva vida, de 1954 a 1962, Yves Klein va aconseguir convertir-se en un dels grans referents del Neo-Dadaisme francès i en un dels impulsors de l'art conceptual amb els seus treballs de caràcter immaterial, que reflexionaven sobre el buit, com a experiència de plenitut, les seves performances espectaculars, i la seva obra, estrictament plàstica, pictòrica, fotogràfica i escultòrica, amb l'ús habitual de models pigmentades (Antropometries) amb el seu estimat color blau ultramar (patentat per ell amb el nom d' International Klein Blue , IKB) que després estampava sobre la tela amb tècniques de judo.




L' Yves havia nascut el 28 d'abril de 1926 a Niça, en família plenament pictòrica, amb el pare, Fred Klein, pintor paisatjista de l'escola del sud de França, i la mare, Marie Raymond, una de les primeres pintores de l'informalisme parisenc, que, segons deia el mateix Yves, li havia trasmès el gust per a la pintura a través de la llet del seu pit que el va nodrir quan era petit.






Tot i aquesta energia pictòrica natural, en lloc d'entrar immediatament en territori plàstic, l'Yves Klein va estudiar a l'Escola Nacional de la Marina Mercant i a l'Escola Nacional de Llengües Orientals, a la vegada que viatjava cap a Irlanda i Londres, on va començar a descobrir els secrets tècnics de la pintura, de la mateixa manera que, posteriorment, al Japó (1952-53), va rebre la formació física i espiritual que desitjava, arribant a ser cinturó negre de judo, disciplina que després utilitzaria com a original tècnica pictòrica.


 



Al tornar del Japó, l'any 1954, l'Yves comença ja, de manera oficial, el seu recorregut pictòric, amb unes primeres petites composicions monocromes que pretenien eliminar els elements subjectius per centrar-se en la força de la sensibilitat, d'acord amb la seva convicció que nosaltres no tenim cap dret de possessió sobre la vida mateixa, i que només podem adquirir la vida a través de la sensibilitat.





Yves Klein es va convertir, aviat, en figura cabdal del Neo-Dadaisme, concentrant en una sola sensibilitat, l'inconformisme dadaista, el desig de transcendència espiritual, i l'habilitat d'autopromocionar-se per mitjà d'accions i reflexions que sorprenien l'espectador, a l'hora que, sovint l'escandalitzaven.




Al marge del seu blau ultramar, en Klein, va fer servir per a la seva obra, elements naturals, com el foc o l'aigua de pluja, de la mateixa manera que va incorporar l'or, un element tan car que, per acconseguir-lo, venia als seus amics "zones de sensibilitat artística", com a espais buits susceptibles de contenir l'emoció de l'obra d'art, present gràcies, justament, a l'empremta de la seva absència.




L'any 1962, Yves Klein es va casar amb Rotraut Uecker, i va començar a pensar en crear el seu propi paradís a la terra, amb grans zones climatitzades, amb jardins, fonts d'aigua i foc, i un frís amb la reproducció, en bronze, pintat, naturalment, amb el seu personal blau cobalt, del seu propi cos i els dels seus amics, en un gran projecte que no va poder acabar quan el tercer atac de cor que va patir va acabar definitivament amb la seva vida, quan esperava el seu primer fill.



Amb motiu d'una de les seves exposicions, l'any 1957, Yves Klein, va envaïr el cel de Saint Germain des Prés amb 1.000 globus blaus, en una creació efímera, immortalitzada fotograficament, que va batejar amb el nom d'"Escultura aerostàtica", en un context vivencial que reprodueixo avui, tot imaginat-me, que sóc una d'aquelles particul.les, de llampant Internacional Klein Blue que, magicament, s'integren en el blau natural del cel, per arribar a ser una única i immensa realitat celestial.



http://es.wikipedia.org/wiki/Yves_Klein

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada