El blog de Claudi Puchades: 2 de maig

dimecres, 2 de maig del 2012

2 de maig

Just és que avui, 2 de maig de 2012, dediqui el meu blog a recordar els esdeveniments que van fer del 2 de maig de 1808 dia especialment important per a la història d'Espanya, perquè va ser el dia de l'aixecament, i derrota posterior, dels indignats madrilenys de l'època, en protesta popular contra les forces d'ocupació franceses i davant la possibilitat que Napoleó col.loqués el seu germà José (Pepe, per als enemics) en el tron d'Espanya, encenent, tot i la derrota, la guspira que provocaria, temps després, la Guerra de la Independència Espanyola del jou francès.

L'any 1814, 6 anys després de fets tan significatius, Francisco de Goya i Lucientes, va demanar el permís oficial per immortalitzar pictoricament la gesta, com així va fer, després de ser-li concedida la gràcia de fer-ho, en dos de les seves més famoses pintures: "El dos de mayo de 1808 en Madrid-La carga de los mamelucos en la Puerta del Sol", que reproduïa la lluita ferotge entre la massa popular, armada maldestrament, i el ben preparat exercit francès, reforçat pels mamelucs, mercenaris egipcis d'eficacia provada i lleieltat ben pagada, i "El 3 de mayo-Los fusilamientos del 3 de mayo en la montaña del Príncipe Pío", que mostrava, amb gran efectivitat, les imatges de la repressió francesa posterior, que tot i el seu caràcter exemplar, no van servir més que per encendre la flama d'una revolta que, finalment, faria fora d'Espanya l'invasor francès.

Goya va pintar aquest dos quadres d'oïdes, tot i la seva sordesa, basant-se en el que li van explicar, perquè ell no va viure, en primera persona, aquelles trágiques escenes, protagonitzades, de manera especial, pels mamelucs ("posseïts", en àrab), aquests soldats d'origen esclau convertits a l'Islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'Edat Mitjana, per convertir-se, amb el pas del temps, en casta militar ultrapoderosa que, en algun cas, va arribar a assolir el poder polític, com a Egipte, dominat per un soldanat mameluc entre 1250 i 1517.

Napoleó va formar el seu propi cos de mamelucs durant els primers anys del segle XIX (última força mameluca coneguda), de la mateixa manera que, durant la campanya belga, la seva guàrdia personal estava composta per soldats mamelucs, i el seu conegut guardaspatlles, Roustan, també ho era.

Els mamelucs de l'exercit francès portaven "cahouk" (barret) verd, turbant blanc, i "saroual" (pantalons) vermells, i anaven fortament armats amb un trabuc, una simitarra, dues pistoles, un punyal penjant del cinturó, i una maça o destral a la sella de muntar. Curiosament, l'espasa mameluca, corbada, originària de Pèrsia, va ser adoptada per diferents exercits occidentals, després de passar per l'Índia, Egipte i el Nord d'Àfrica, i, encara ara, es fa servir, com a arma cerimonial, en diferents unitats del Cos de Marines dels Estats Units.

Encara en àmbit bèl.lic, tacat, això si de bona pintura, haig de recordar avui també, l'home que va provocar els aldarulls sagnants del 2 de maig de 1808, Napoleó, el magne emperador, que va ser immortalitzat pels destres pinzells de Jacques-Louis David, que el va retrata damunt d'un cavall ferotge, tot recordant el seu pas victoriós pels Alps, després de derrotar les tropes austríaques, en una circumstància certa, tot i que el futur emperador va viure aquella gesta muntat senzillament en una mansa mula.

També resulta curiós que Goya pintés els seus dos grans quadres d'homenatge a l'heròica resistència espanyola contra els francesos, amb estil afí al romanticisme francès, propi, per exemple, d'un Géricault o d'un Delacroix, com tu mateix/a podràs comprobar si vas al Museu del Prado i els observes amb especialitzada atenció.

Algú va dir, no fa gaire, que a Espanya li hauria anat millor amb els portuguesos que amb els catalans, i jo dic ara, que a Catalunya potser també li hauria anat molt millor amb els francesos que amb els espanyols, tot i que, només el pas de la història hauria aclarit aquesta hipotètica possibilitat.