Cercar en aquest blog

dimecres, 13 de juny del 2012

Boomerang antipòdic

 


Disposo ja de quatre imatges per què puguis contemplar, si et plau, el meu "Boomerang antipòdic", la meva aportació personal a la col.lectiva Tramuntanart que, en la seva tercera edició, ocupa, encara fins diumenge que ve, la façana de mar del Port de la Selva, en una mostra col.lectiva, de caràcter no competitiu, que permet que els artistes expressin, de la manera més lliure, tant per materials com per conceptes i suports filosòfics, la seva interpretació de la tramuntana o d'altres elements relacionats, com ara, el mar, el cel, la pesca, els efectes erosionadors del vent, i, per extensió, la vida del planeta en la seva totalitat.

  
 


Després dels meus guants de plàstic estesos al vent, de la primera edició del Tramuntanart, i de la meva sirena dels vuit vents envasats al buit, de la segona, he volgut, en aquesta tercera edició, traslladar-.me, impulsat per la tramuntana, cap a les antìpodes de Catalunya que, per fer-m'ho venir bé, i d'acord amb la forma del boomerang que centrava la peça, he situat a Austràlia, tot i que, fent honor a la realitat geogràfica, m'hauria d'haver ubicat a Nova Zelanda.



 

El meu "Boomerang antipòdic" reprodueix, per tant, a escala lliure i amb la meva habitual fullola pintada amb acrílic, la terra australiana,  envoltada de les aigues de l'Indic i del Pacífic, amb Ayers Rock, la muntanya sagrada dels aborígens, com a suport contundent del boomerang mòbil, que sembla indicar la força del vent que, justament en aquests moments, es manifesta amb perillosa potència en aquelles terres, afectant la vida dels seus habitants, que jo represento també amb aquesta gran petjada fosca que s'aproxima a la base de la gran roca vermellosa.

 















El trasllat en tren de la peça, em va obligar a tallar-la en fagments més petits, acconseguint interessants efectes estètics de terra esquarterada, però també enormes dificultats de muntatge, perquè, tot i haver numerat cada fragment, reconstruïr el conjunt, in situ, va ser tan complex com fer un trencaclosques desconegut, tot i que, en aquesta ocasió vaig comptar amb l'eficacíssima ajuda espontània  de l'escultor Emili Armengol, gràcies al qual el meu "Boomerang antipòdic" va arribar a tenir l'aspecte que li corresponia.


Tot i que el Tramuntanart s'allarga encara fins a diumenge que ve, les dificultats de muntatge de la meva peça, em van obligar a emportar-me-la altra cop a casa, on la tinc ara, fragmentada, entre mil coses més, recordant el meu pas efímer, com el vent, pel Port de la Selva, tot i la consistència matèrica del meu "Boomerang antipòdic" amb el seu homenatge implícit a la realitat de les nostres antípodes, entre el vent, el mar, la terra, i els homes que la van habitar des de l'origen, i el meu record personal dels mapes que pintava amb cotó fluix quan era un infant i de les antípodes no en sabia res, com de tantes altres coses que no sabia aleshores i de totes les que encara haig de saber ara i en el futur.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada