Cercar en aquest blog

dilluns, 11 de juny del 2012

Karl Briullov

 




Karl Pàvlovitx Briullov o Brullov, conegut també, fins al 1822, com a Carlo Brulleau, va ser el pintor rus que millor va representar la transició del neoclassicisme al romanticisme, a la vegada que, per la qualitat de la seva obra, va ser considerat com un dels millors pintors europeus del seu temps, al mateix nivell d'un Rubens o d'un Van Dyck.






 

Amb marcades inclinacions personals pictòriques i connexions familiars franceses, Karl Briullov (Sant Petersburg, 12 desembre, 1799-Roma, 11 juny, 1852), es va formar a l'Acadèmia Imperial de les Arts, i, tot i que mai no va acabar d'acceptar les directrius neoclàssiques oficials, els mestres el van considerar com un valor important de futur, amb prometedora carrera i grans possibilitats d'emergir com a pintor de qualitat.



Això és el que va començar a acconseguir quan es va traslladar a Roma per continuar la seva formació clàssica ben a prop de les seves fonts naturals, a la vegada que es començava a manifestar com a bon pintor de retrats i quadres d'escenes costumistes, arribant, finalment, a l'èxit, amb obres de caràcter històric, com la titulada "L'últim dia de Pompeia"(1830-1833), que van causar gran sensació a tot Itàlia, per projectar la seva fama, immediatament després, arreu.


 












Obviament, el retorn a Russia, va ser, a més a més de triomfal, molt útil per a la seva carrera pictòrica, ja que va establir bons llaços d'amistat amb aristòcrates i intel.lectuals, a la vegada que va obtenir un bon càrrec a l'Acadèmia on s'havia format i des d'on va transmetre la seva particular visió de l'art, entre la simplicitat neoclàssica i la força emocional del romanticisme, amb connexions amb el realisme en la captació del profund rerafons psicològic dels seus retrats.




Mentre treballava a la cúpula de la catedral de Sant Isaac es va sentir, sobtadament, malament, passant, per prescripció mèdica, un temps a Madeira, per morir, finalment, a Roma, un 11 de juny, com avui, tot i que de 1852, amb la seguretat d'haver assolit plenament els seus objectius personals, tot contribuïnt, amb la seva obra, a l'evolució natural d'una història tan particular com la de l'ART.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada