Em plau convidar-te a assistir al debat "Les relacions entre artista, galerista, crític d'art, periodista, comissari i col.leccionista" que moderaré demà, dijous 7 de juny, a les 7 de la tarda, a l'Aula Magna de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (Plaça de la Catedral s/n de Lleida), amb la participació d'Arnau Puig, crític d'art, comissàri i filòsof, Antoni Llena, artista plàstic, Roser Xandri, galerista i gestora cultural, i Antoni Gelonch, col.leccionista.
Entenc que es tracta d'un debat absolutament necessari en un moment de transformació radical d'aquestes relacions entre els diversos protagonistes del fet artístic, tant per l'actual situació de crisi, que les ha fet gairebé inexistents, com per la pròpia transformació dels rols d'uns i altres, d'acord, també, amb la pròpia evolució del llenguatge de l'art i dels mitjans tècnics que permeten, cada vegada més, la recepció virtual dels seus resultats, transformant, també, l'antiga relaciò natural, viva i directa, entre art i societat.
Entenc que es tracta d'un debat absolutament necessari en un moment de transformació radical d'aquestes relacions entre els diversos protagonistes del fet artístic, tant per l'actual situació de crisi, que les ha fet gairebé inexistents, com per la pròpia transformació dels rols d'uns i altres, d'acord, també, amb la pròpia evolució del llenguatge de l'art i dels mitjans tècnics que permeten, cada vegada més, la recepció virtual dels seus resultats, transformant, també, l'antiga relaciò natural, viva i directa, entre art i societat.
Arnau Puig (Barcelona, 1926), l'home que va donar la consistència conceptual a Dau al Set, aportarà, amb la seva enorme experiència, de vida i de professió, el to filosòfic necessàri per arribar a esbrinar la raó profunda de ser de l'art i dels artistes, com a garants de valors necessàris per a l'estabilitat d'una societat, tot i que, sovint no responguin als perfils previstos, denunciant vicis, més que destacant virtuts, al marge del seus, sempre discutibles, valors estètics i del cost final de les seves obres.
Antoni Llena (Barcelona, 1942), l'artista de formació autodidàctica que va abandonar la seva cel.la de monjo caputxí de Sàrria en comprovar que la creació plàstica espontània donava més respostes a les seves contradiccions humanes que el camí místic que, sense massa convicció, havia triat primer, per arribar ara, tot i la fragilitat essencial dels seus materials, a ocupar l'espai públic amb grans escultures, com aquest polèmic homenatge als castellers, de la Plaça de Sant Miquel de Barcelona, amb els seus desafiants 27 metres d'altura, la seva senzilla , però tecnicament complexa, estructura d'acer suec, i la imatge contemporània que aporta, tant a la ciutat, com a una manifestació tan tradicional, com politicament significativa, com la dels castellers.
Roser Xandri (Sant Guim de Freixenet, La Segarra, 1956), fundadora i directora, des de l'any 2004, de l'Espai Cavallers 31/33 de Lleida, gestora cultural i assessora tècnica del Gabinet d'Alcaldia, ens ajudarà a entendre la complexa trama que anima l'activitat del galerista contemporani, obligat, per tradició, a donar el seu suport incondicional als artistes, amb la consciència clara que l'art té també components comercials i exigències de venda, sense la qual la seva activitat és precària, per no dir, inútil, tant per a l'artista com per al galerista que comparteix amb ell aquesta incerta aventura creativa, sobretot si parlem d'art contemporani, un qualificatiu que, en alguns casos i per a certes persones, genera més rebuig que adhesions.
Antoni Gelonch Viladegut (Lleida, 1956) el col.leccionista per definició i excel.lència que, de manera progressiva, va passar d'acumular coses, com fem tots de petits, a ordenar-les, en la seva autèntica dimensió de col.lecció, en el seu cas de gravats i llibres d'art, amb la voluntat de fer-les socialment visibles per mitjà d'exposicions públiques o a través de les xarxes socials, com a nou i ideal circuit per connectar facilment amb el món, sense oblidar que l'essència de l'art només s'precia de veritat si es contempla de manera directa i en tota la seva fisicitat.
El debat ens ajudarà a entendre quina és la situació actual d'aquestes relacions entre els diversos actors del texit artístic, tot intentant aportar noves estrategies que permetin millorar-les, recrear-les, o reinventar-les, per redefinir el paper de tots i cadascun de nosaltres, en un context polític que sovint confon cultura, sobretot la plàstica, amb política cultural, exigint que l'art sigui un símbol més de patriotisme ranci, que un autèntic vehicle d'expressió personal sense fronteres, per conèixer, i reconèixer plenament, la immensitat de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada