Cercar en aquest blog

dimecres, 20 de juny del 2012

Tivadar Kosztka Csontváry

 

Eus ací, avui, la història de Tivadar Kosztka Csontváry, un farmacèutic que, per visió mística, es va convertir en el pintor hongarès més important de tots els temps , tot i que, com en tants altres casos, quan començava a ser reconeguda la qualitat de la seva obra, una ezquizofrènia progressiva, la seva tendència natural a l'aïllament, i els seus particulars deliris religiosos, el van anar apartant de la vida, fins a morir, en un hospital, en la miseria i en la solitud que ell mateix i les seves circumstàncies, li havien imposat.


















 


















En Tivadar va néixer, a Kisszeben, el 5 de juliol de 1853, i va morir, a Budapest, un 20 de juny, com avui, tot i que de 1919, després d'una vida que va ser, al començament, la normal d'un farmacèutic, i, finalment, la normal d'un pintor, amb l'anormalitat més extrema que l'existència d'un artista pot arribar a comportar, en el seu cas, a partir d'una visió divina que, quan tenia 27 anys, li va desvelar que seria un gran pintor, com bé es va comprovar després, tot i que una mica tard, perquè en Tivadar no va començar a pintar fins als 41 anys, amb prou temps, però, per demostrar la gràcia de la seva obra, al costat, malauradament, de la desgràcia de la seva vida.



 



















Tivadar Kosztka Csontváry va ser un pintor de formació autodidàctica amb característiques formals particulars i dificilment classificables, amb afinitats tant postimpressionistes com expressionistes, i una marcada tendència a trobar en la natura, en la seva totalitat existencial, els elements essencials, convertits en símbols, de la vida, oculta sota l'aparença senzilla de les seves composicions.












Els seus viatges per la Mediterrània, el nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà, li van oferir els paisatges històrics ideals per a desenvolupar el seu particular misticisme i la visió d'una existència isolada que va trobar en el quadre "Cedre solitari" la seva definició més exacta, a l'hora que es convertia en una de les seves obres més importants.


 

Tot i el seu caràcter solitari, Tivadar Kostzka Csontváry, va mostrar enorme interès per la naturalesa humana, els trets psicològis de la qual, va representar simbolicament en les seves composicions lluminoses de temàtica diversa i predilecció pels espais naturals, a partir també de l'amor per les plantes que ja havia començat a experimentar quan, farmacèutic, les utilitzava per preparar els compostos medicinals pensats per alleugerir dolències dels altres, tot i que, finalment, no va trobar el remei adequat per a la seva.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada