Després de rebre, via correu electrònic, la informació sobre els intents d'una empresa, que organitza expedicions de caça major, per arribar a un acord amb el govern tanzà per convertir una part del territori massai en espai natural de caça de lleons i lleopards per als reis, reietons i prínceps de l'Orient Mitjà, que significaria l'expulsió dels seus territoris legítims de 48.000 membres d'aquesta tribu que desperta tantes simpaties arreu del món, no puc més que abandonar, momentaniament, l'essència artística del meu blog, per omplir-la de continugts socials i humanitaris, oferin-te, a la vegada, la possibilitat que participis, com he fet jo, signant la petició internacional dirigida al president tanzà, Kikwete, perquè reconsideri la possibilitat d'acord amb aquesta empresa caçadora, que ja va intentar una operació similar fa uns quants anys, que el president va rebutjar quan els aldarulls provocats pel la protesta massai, reprimida amb violència per la policia, van arribar als mitjans de comunicació, sensibilitzant tant l'opinió pública com la mentalitat del president, preocupat per la imatge negativa que podria haver ofert al món si hagués cedit als desitjos dels caçadors.
Amb la imatge del nostre monarca caçador present, encara, en la nostra retina, i d'acord amb una sensibilitat que tot i que hauria de ser comuna, resulta , finalment, sectorial, s'ens ofereix la possibilitat que, amb una simple signatura, col.laborem en la possibilitat de conservar la vida del poble massai, representant, sens dubte, d'una de les més genuínes formes de vida, entre el passat, gairebé prehistòric, en l'ambient fosc i fumat de les seves cabanes de branques, excrements i pells de vaca (bomes), o en la llibertat dels seus espais naturals, pasturant enormes ramats de vaques, amb matxet a la cintura, llança curta en una ma, per si ve el lleó, orígen del seus admiradíssims salts (per demostrar la seva força i valentia), i el mòbil a l'altre, per conversar, constanment, entre ells, o per fer-se fotos, o fer fotos arreu, i enviar-les a cada dos per tres, com a prova clara que la civiltzació envaeix també aquest territori pur, reserva humana tan rica com l'animal, la conservació de la qual, com la seva pròpia existència primera, depen, naturalment, de l'home blanc, el gran responsable, en últim terme, de la terrible situació general del continent afric, colonitzat, explotat, expoliat i deixat després, sovint, a la seva pròpia sort, en mans dels diversos senyors de la guerra, influïts pels seus instructors blancs i armats per ells, mantenint els perfils tirànics habituals, amb la religió com a argument polític i la lluita tribal com a terrible realitat sagnant.
Si no tens la mentalitat dels grans depredadors humans, sofisticats caçadors de "simbes" i "lleopards", i et preocupa que una part del territori del massai (poble que, com potser ja saps, vaig conèixer l'any passat en tota la seva natural autenticitat) passi a ser reserva de caça de les grans fortunes internacionals, signa http://www.avaaz.org/es/save_the_maasai/?brOSodb&v=17151 i fes que la teva veu s'ajunti a totes les altres que ens oposem a la viabilitat d'aquest salvatge projecte, pensat, naturalment, des de la suposada civilització.
Tot i que m'he desviat del meu camí artístic habitual per entrar en aquest territori social i humanitari, el vull recuperar ara, al final del blog d'avui, per recordar-te també tots els aspectes artístics que coincideixen en la vida massai contemporània, des de l'estructura de les seves cabanes, a la del seus poblats, de disseny circular, amb branques protectores d'animals salvatges, tot passant pel disseny de tots els seus objectes funcionals, ganivets, llances, contenidors de llet i sang, talles de fusta, i ornamentació personal, com ara collarets, arrecades, polseres, i penjolls diversos que constitueixen, al costat dels salts, el gran atractiu del turisme que, normalment, arriba amb un poderós 4x4, observa la representació folklòrica, hi participa saltant, l'home, i ballant suaument, amb subtils moviments de cap i coll, la dona, fa quatre fotos, com les faria als animals habituals de la zona, cebres, nyus, elefants, rinoceronts, lleons i lleopards, i s'en va, aixecant denses columnes de pols, a descansar als bons hotels de la regió, pensant, segurament, com sorprendrà els seus amics, quan tornin a casa amb les imatges de viatge tan autenticament primigeni.
Acabo avui aquest recorregut per la cultura massai, motivat per la posibilitat d'un nou drama humà d'aquest poble semi-nòmada dedicat al pastoreig i, com veus, al turisme, recordant també, amb tendresa, tot i les dificultats viscudes i la duresa de l'experiència, la bellesa del paisatge i l'amabilitat de la gent que vaig conèixer, començant, naturalment, per la Pilar Calzada i en Nadotu Orkery, l'insòlit matrimoni entre catalana i massai, que m'hi van convidar, i acabant pels caps de tribu massai i parents i amics d'en Nadotu, que, de tant en tant, encara es comuniquen amb mi, per sorpresa meva, xatexant via facebook, mentre m'els imagino prop de les seves bomes, entre vaques, cebres i nyus, contemplant alguna d'aquelles postes de sol que, diuen, que només pots veure a l'Àfrica.
Defensar una cultura és un lloable exercici en un bloc cultural. Que no sigui l'últim cop.
ResponElimina