Tot i el prestigi aconseguint com a fundador i primer secretari de la Secessió de Munic i com a sensible propagador de les idees modernistes des de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Munic, Paul Hoecker, va haver de fugir cap a Itàlia, abandonant la seva Alemanya nadiua acusat de mantenir relacions sexuals amb el prostitut que li va servir de model per a un quadre sobre la Verge Maria que va resultat absolutament irreverent en un moment que Europa manifestava, amb especial virulència, després del judici a Òscar Wilde, la seva màxima intolerància sexual i el seu caràcter més marcadament homofòbic.
Curiosament, a Itàlia, va conèixer el baró d'Adelswärd-Fersen, que també havia abandonat el seu París natal per un escàndol sexual similar, i que, per evitar malentesos, va comprar una vila a Capri, batejada amb el nom de "Vila Lysis", i la va convertir en centre d'artistes homosexuals, com Hoeckner que, integrat naturalment en la comunitat homosexual, va pintar varies vegades l'amant del baró, el jove italià Nino Cesarini, fins que, canvis importants a Alemanya, li van permetre tornar al seu pais d'orígen per instal.larse a la seva casa familar, al camp, que també va transformar en casa dels artistes, coneguda pel nom de "Hoeckerhaus"(La casa de Hoecker), dedicant-se, paral.lelament, a pintar i a les seves afeccions, fins que, el 13 de gener de 1910, va morir, segons diuen, d'una malària romana.
Si et parlo avui de Paul Hockner és perquè aquest gran representant del Jugendstil, el modernisme alemany, va néixer a Oberlangenau, Silèsia, un 11 d'agost, com avui, tot i que de 1854, en el sí d'una família acomodada sensible al llenguatge de la música, tot i que ell ja va començar a demostrar la seva gràcia com a dibuixant fent notables caricatures dels seus professors, com després va saber pintar bones escenes de gènere i paisatges, quan ja era alumne de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Munic, on després hi donaria també classes, amb esperit molt obert, tot i ser abanderat del modernisme, que permetia que alumnes vinguts d'arreu hi trobessin la possibilitat de triar llenguatges diferents com ara l'impressionisme, el neoimpressionisme, l'essència de l'Escola de Barbizon, o la pròpia estètica modernista que s'apartava de les directrius més oficials de l'art alemany d'aquell temps.
Molt important, perquè li va donar suport i el nom, va ser, per al desenvolupament del modernisme, alemany la revista Jugend (Joventut), gràcies a la qual aquest moviment secessionista alemany, model del vienès i berlinès, es conegut oficialment pel nom de Jugendstil, tot i que ara el contemplem, des de la distància temporal, com un moviment d'una joventut revolucionària superada pel pas del temps i de la qual, els joves d'ara, també en són hereus, tot i que, possiblement, el desconeguin totalment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada