El pintor Domènec Corbella, de llarga trajectòria creativa combinada, amb la saviesa corresponent, amb la docència i la investigació artística, ens convida a la presentació del llibre "Pels camins mudables de la pintura", que recopila diversos articles de presentacions i estudis crítics que diferents professionals, de l'àmbit de la plàstica o de la reflexió filosòfica, han fet de la seva obra al llarg del temps.
La cita és dijous que ve, 27 de setembre, a les 7 del vespre, a la sala Ramón y Cajal, en un acte presentat per Lourdes Cirlot, vicerectora d' Arts, Cultura i Patrimoni de la Universitat de Barcelona, Norbert Balbeny, degà de la Facultat de Filosofia, i el mateix Domènec Corbella, que ens ajudaran a descobrir, a través de la paraula, les pulsacions primigènies de la realitat pictòrica d'en Domènec, de la mateixa manera que les podrem trobar paral.lelament, a través de la imatge, per mitjà de les seves últimes pintures, exposades, sota el títol de "Paisatges immanents" a la Galeria del Paranimf, només dos dies, el 27 i 28 de setembre, raó per la qual podriem parlar més de lleugeresa que d'immanència, per caràcter temporal tan efímer de la mostra, que no per la inherent transcendència permanent de l'obra.
Si els paisatges pintats per Domènec Corbella poden ser classificats com a "paisatges immanents", és perquè són paisatges pintats per un home que els ha integrat en el seu propi ADN, des que els va viure, tan a prop com els pinta, en els seus territoris nadius, a Vallfogona de Riucorb, a la Conca de Barberà, tot i que es tractava, sovint, de paisatges roturats per la mà del pagès, en un gest que recorda el seu, quan els pinta amb mà de l'artista que segueix fidelment el dictat de la natura, a la recerca de l'essència de la vida.
I, de la mateixa manera que el pagés deixa les seves empremtes a la terra, solcada, quan no esgarrapada, per les seves mans, en Domènec converteix la tela en un fragment de paisatge recorregut mil vegades pels pinzells de la seva memòria visual, sobre una superficie pintada que acota espais de realitat terrosa, aliena al cel que l'envolta, epidèrmica i profunda a l'hora, amb connotacions tant de personals empremtes digitals com d'universals partitures d'una simfonia que només pot ser interpretada des de la nostra més intel.ligent animalitat.
Tot i que en Domènec Corbella parteix de la realitat del paisatge, primer d'infantesa i, després, i progressivament, d'arreu on la seva mirada troba els estimuls necessaris per activar-se com a artista, el resultat final de la seva acció creativa és més mental que físic, més símbolic que representatiu, més essencial que banal, i més afí a l'ànima oriental que a l'occidental, tot i que ara visqui la vida amb mirada d'urbanita barceloní que projecta, pictoricament, nostàlgies de la realitat natural perduda, que, tot i la duresa de les seves condicions de vida, ha alimentat sempre el seu esperit.
Domènec Corbella, tot defesant els valors de l'art, fa seva aquella frase d'Hipòcrates que diu: "La vida és curta i l'art és llarg"... a la qual jo hi afegeixo el títol d'un llibre de l'escriptor francès Patrick Lapeyre que es diu "La vida és curta i el desig infinit", i encara, ja per acabar el blog d'avui, n'hi col.loco una de meva, que m'acaba de passar pel cap, que diu que "La vida és curta i el neguit etern".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada