El conte del fantàstic pintor xinès de peixos, que et vaig recordar ahir, entre d'altres contes farcits de bellesa estètica i moral, m'ha fet pensar, avui, en aquell altre mític conte "El peixet d'or" que jo havia llegit, de petit, a casa, en unes edicions de contes populars russos, magnificament il.lustrades, que sembla que tingui encara a les meves mans, i en la meva emoció, tot i que els temps i les circumstàncies, les van fer desaparèixer del meu entorn físic, que no, sortosament, de la meva memòria.

Un conte titulat, en el meu record, "El peixet d'or" que, ara, comprovo també que té alternatives diverses, com ara "El vell pescador i el peix d'or", "El pescador i el peixet d'or", "El peix d'or", o "Els nens d'or", aquest últim, com a versió dels Germans Grimm, amb moltes variants, continguts molt diferents i final que no té res a veure amb la trama del que jo havia pogut llegir, en la meva infantesa, com a conte popular rus escrit per Alekandr Nikcoalevitx Afanasiev, tot i que el punt de partença, que passo a explicar-ter immediatament, era exactament el mateix.

"El peixet d'or" és un conte de creixement que reforça, clarament, el vell refrany "La cobdícia trenca el sac", a la vegada que et fa entendre que el diner que entra fàcil, s'en va amb la mateixa facilitat, i que res que no t'hagi costat un preu, en qualsevol dels àmbits de la vida, no té, a la llarga, valor per a tu, de la mateixa manera que, ni que sigui per influència de la teva pròpia muller, no has de seguir mai camins imposats que, al cap i a la fí, et conduiran al fracàs, a la vegada que també t'ajuda a veure que, ni que siguis un peixet, no has de permetre mai que cap impostor et domini, dirigint, sense raó justificada, el teu territori vivencial.
Tampoc no t'has de deixar influïr per la gran quantitat de contes tradicionals, com dels propis fets històrics del passat, que condemnen la dona a papers perversos, farcits d'enveges, cobdícies, estratègies varies i manipulacions i intrigues diverses, perquè, tot i alguns valors universals, a l'hora que circumstancials, són el resultat de la visió dels homes, els únics que, fins a temps encara recents, es podien dedicar a treballs intel.lectuals, com el de l'escriptura, mentre que les dones sobrevivíen a la llar, practicament sense visibilitat social, obligades a fer, sovint, papers malignes, similars al de la vella cobdiciosa del conte del peixet.
Si som allò que llegim, som molt més allò que vam llegir, quan erem petits, i jo ho sóc especialment, gràcies a contes com el del peixet d'or de la cultura tradicional russa, però també, a molts d'altres que em van alimentar aleshores, alemanys, danesos, àrabs, africans, japonesos o xinesos, fent-me, al costat de la meva natural catalanitat, un home universal, sense ni saber-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada