Cercar en aquest blog

dissabte, 1 de setembre del 2012

Emili Fernández Miró

És la primera vegada que parlo de l'Emli Fernández Miró, un dels nets del nostre gran Joan Miró, i ho faig, malauradament, per anunciar-te la seva mort, ofegat a les aigües de la localitat mallorquina de Porto Petro quan, dimecres passat, després de sopar amb uns amics, es dirigia, nadant,  cap al seu vaixell per tornar a Sa Ràpita, on estiuejava.





S'en va, d'aquesta manera, als 54 anys, un dels homes que, per evidents vincles familiars, millor coneixia Joan Miró, tant en la seva intimitat com, en un àmbit estrictament creatiu que ell va contribuïr també a projectar, com a membre actiu del Patronat de la Fundació Joan Miró, treballant en projectes diversos, com ara, entre els més recents, la gestió del catàleg raonat d'escultures de Miró, o l'exposició, també d'escultures, a Yorkshire Sculture Centre (Gran Bretanya) a la vegada que havia fet importants dipòsits, de la seva col.leccióde l'obra de l'avi, a la Fundació, com els originals sobre paper que s'exposen a la seva sala octogonal.




Casualment, el seu germà més gran, David Fernández Miró, va morir també, de manera imprevista, quan, als 35 anys, l'any 1991, se li va detectar una malaltia hepàtica durant les Festes de Nadal, desapareixent, també, en el seu cas, una de les altres persones que millor coneixien Joan Miró, amb qui havia viscut uns quants anys, passant, progressivament, de valorar-lo en la seva condició familiar d'avi, per fer-ho, després, per uns valors artístics que, com el seu germà Emili, també va contribuïr a donar a conèixer, entre d'altres coses, participant activament, amb la resta de la família, en la creació de la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma.









Justament, quan va morir, treballava a la biblioteca de la Fundació Joan Miró de Barcelona en l'edició de la correspondència de Joan Miró amb importants artistes i intel.lectuals internacionals, que ell havia rescatat de l'arxiu personal de l'avi.

 






 





Els mitjans de comunicació informen, amb crua naturalitat, de la creixent quantitat de morts accidentals produïdes a les diverses platges del país, per motius diversos, i amb protagonistes d'edats, condicions físiques i socials diferents, que normalment, si no són familiars nostres, convertim en pures xifres estadístiques, exepte quan, descobrim amb sorpresa, perplexitat i incredulitat, que es tracta, com no hauriem imaginat mai, del net de Joan Miró, Emili Fernández Miró, integrat, ara ja, en l'univers plàstic mironià, com un estel més de les seves màgiques constel.lacions.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada