
El mirall, que ha estat també complement fidel del pintor quan, en temps pre-fotogràfics, pretenia fixar per a la posteritat els trets del seu rostre, autoretratant-se, a cops de pinzell, en diversos moments de la seva vida, s'ha convertit, ara també, en l'element de projecció pública de la nostra intimitat, en autoretrats fotogràfics com els que reuneix Joan Fontuberta, fets en espais de privacitat més o menys assegurada, tot i que pensats, realment, perquè els vegi tothom, com ara possibilita en Joan en una sobreposició d'imatges que fan que el conjunt parli de la necessitat subjectiva de tots i cadascun de nosaltres de ser contemplats sistematicament en les situacions que sigui i les mil vegades que volguem, fent que el paisatge de la vida sigui, sobretot, el de la nostra cara i el del nostre cos, en la immediatesa, pasatgera, de cada moment de la nostra vida.
Curiosament la pèrdua del caràcter etern dels rituals que reflectia la fotografia anteriorment i la seva banalització a través de les xarxes socials, coincideix amb els canvis ens les nostes pròpies estructures socials, polítiques i familiars, que fan efímer allò que abans semblava per a tota la vida, convertint, algunes vegades, les fotografies del passat en vertaders obstacles per a un present que substitueix persones i situacions amb inesperada, i sovint, crua facilitat.
L'exposició "A través del mirall" d'en Joan Fontcuberta al Museu de l'Empordà, té també un dispositiu que et permet fer-te el teu corresponent autoretrat especular i integrar-lo després al conjunt, tot retent llunyà homenatge als miralls que van ajudar Lewis Carroll a penetrar en el món meravellós de l'Alícia.
http://www.fontcuberta.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada