Resulta que, sota l'aparença externa de l'administratiu que programa les meves visites mèdiques al CAP de Sant Pol de Mar, s'hi amagava l'autèntica personalitat del pintor Joan Rosell Roura, com a sorprenent realitat que vaig descobrir, no fa gaire, quan per atzar, li vaig comentar també la meva dedicació actual a la pintura, obrint ja noves complicitats entre els dos, que, entre d'altres coses, fan molt més agradable les meves circumstancials visites al metge, com la d'avui, que m'ha fet pensar que en Joan es mereixia ser el protagonista d'aquest blog, que compta també amb d'altres actors, secundaris en aquest cas, però de qualitats artístiques i humanes, similars a les seves.
De fet són moltes les persones, amb diferents graus de popularitat i presència pública, que et descobreixen, de sobte i al marge de la seva professió oficial, que no solament dibuixen i pinten, sinò que, a més a més, fan exposicions, i amb molt més èxit, social i comercial, que el que assoleixen els pintors de tota la vida que, com en Joan, i tants d'altres, s'han vist obligats a guanyar-se la vida amb activitats complementàries, que tot i tenir també els seus valors i donar les seves satisfaccions d'enriquiment personal, no tenen, habitualment, res a veure amb la pràctica estricta de l'art.
No sé si la feina administrativa de Joan Rosell al CAP de Sant Pol alimenta la seva essència pictòrica, però si que puc afirmar que la connexió entre el món de la medicina i l'art és una veritat històrica, des de l'aportació pràctica que els artistes han fet al coneixement científic de l'anatomia humana, fins al tractament gràfic d'un món que, per forma i continguts físics i morals, gira a l'entorn de l'home en tota la seva complexitat existencial, tractant, plasticament, allò que la medicina tracta cientificament, per convertint-se, sovint, en autèntica teràpia guaridora del cos i de l'esperit.
De manera que en Joan Rosell, xaman de les emocions, conjura la vida en els seus quadres, suggerint realitats de l'esperit que, tot i partir de la quotidianitat, esdevenen símbols eterns d'una existència humana que ell grafia, sobre tela o paper, des de la seva Calella nadiua, per mostrar-les arreu, com està fent en aquests moments a l'Ateneu Caixa Laietana de Mataró, en el context de la Col.lectiva Sant Lluc 2012, o com farà, en el futur, a l'Estudi Tenas 1694 de Canet de Mar, ocupant, com en altres ocasions, espai atmosfèric tan entranyable.
En Josep Tenas va néixer a Canet de Mar l'any 1943 i quan tenia 26 anys va marxar a Suïssa, on va desenvolupar el seu camí de pintor d'arrel expressionista i preocupació per a l'home, entre la vida i la mort, i el dolor i el plaer de l'existència, en una interessant trajectòria que va continuar quan, l'any 1985, va tornar al país, instal.lant-se a Arenys de Mar i convertint, paral.lelament, la seva casa canetenca, en l'Estudi 1694 (data de la seva construcció), per acollir exposicions d'artistes d'arreu, amb qualitat i rigor, fins que, malauradament i prematura, va morir l'any 1996, tot i que l'activitat de l'estudi no s'ha aturat mai gràcies a la voluntat de la seva viuda, Lina Cucchetti, que ha continuat fent exposicions com la col.lectiva "Interaccions", d'homenatge a Josep Tenas als 15 anys de la seva mort, amb obres de la seva filla Sabrina, de Salvador Castellà i de Joan Rosell, entre d'altres.
Sensible a les interaccions de la vida, el meu blog d'avui, ha establert connexions naturals entre medicina i art, per mitjà de l'obra de Joan Rosell, expandint-se, a la vegada, geogràficament i emocional, per diversos territoris maresmencs, tot contemplant, tangencialment, la valuosa aportació, a joc tan vital, del recordat Josep Tenas i família, amb els qui jo també vaig coincidir en un passat que ara es confon amb el present.
https://twitter.com/tallerjrosell
Molt interesant! Tots veins!
ResponElimina