El pintor Josep Serra (Argentona, 1956) celebra, amb tres exposicions i un catàleg, els seus 30 primers anys de dedicació a l'art, concentrant, en 50 obres convenientment distribuïdes per als espais expositius de l'Ateneu Caixa Laietana de Mataró, el Museu del Càntir-Casa Gòtica d'Argentona i la Galeria d'art SETBA de Barcelona, el resultat sintètic del llarg recorregut creatiu d'un artista de dinàmica abstracta, tot i que com deia Rothko, i recorda el crític d'art Pere Pascual a la introducció del catàleg, només l'nteressa expressar emocions humanes, a partir de la seva pròpia emoció, com a motor primer de la seva necessitat vital de pintar.
I és, justament, de necessitat vital com qualifica en Josep aquesta absorbent dedicació a la pintura, amb les mateixes paraules que il.lustren el títol de l'exposició "Josep Serra. Necessitat vital. 30 anys", com a explicació d'una actitut que defuig qualsevol justificació intel.lectual per col.locar l'emoció en el centre d'un univers pintat, que surgeix, amb força irresistible, d'ocults mecanismes interns, esdevenint, finalment, realitat externa capaç de tocar, també, les nostres fibres més sensibles, adormides, sovint, per la rutina de la vida i la comoditat de la mirada.
Com el llop que sent el crit que el retorna a la seva selva primigènia, en Josep va sentir també el reclam d'una energia interior que el va convidar a deixar les primeres pintures de reproducció fidel de la realitat, per aventurar-se pels camins de la visceralitat d'un gest, automàtic, però intel.ligent, que ordena, a cops de taca, explosió de color, i allau de sensacions, l'estructura d'un quadre, tot pretenent, llunyanament, que contribueixi també a ordenar el món sencer.
Tot i l'admirable fidelitat a un estil, hereu dels expressionistes abstractes nord-americans, amb còdis de conducta coneguts, el treball d'en Josep Serra, actualitza els seus perfils a cada quadre que fa i en cadascuna d'aquestes pinzellades que, tot i la seva aparent espontaneïtat, són el fruit d'un lent procés d'aprenentatge, similar al que va fer el pintor xinès del conte, quan va haver de pintar el peix que li havia encarregat l'emperador, amb resultats magnífics, després d'haver fet, secretament, milers de notes previes.
Més enllà de la qualitat del resultat final, la pintura de Josep Serra, congela instants de la seva pròpia vida, explicant, sense paraules, quadre a quadre, tant els seus moments emocionals, com la dosi d'energia corporal, que, transmesa a través de la seva mà, provoca la difícil pinzellada primera, orígen de tot el procés, i l'última, no menys compromesa, que el finalitza en el punt exacte per a ser presentada després, feliçment, en públic, com ara faig jo, posant el punt final al blog d'avui i publicant-lo, immediatament, perquè el puguis llegir, com acabes de fer ara.
http://www.josepserra.es/
http://www.fundaciocaixalaietana.es/ateneu-caixa-laietana/
http://www.museucantir.org/
http://www.setba.net/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada