En el meu camí habitual de solitari corredor de fons, a la recerca de la forma artística, m'hi acompanyen, mentre dibuixo els aspectes més mecànics del meu treball creatiu, alguns pogrames televisius, triats a l'atzar, que miro sense mirar, tot i que el meu subconscient va emmagatzemant informació de tota mena i, quan aixeco la mirada, imatges diverses de reportatges, concursos, esports o pel.lícules, algunes de les quals m'obliguen a deixar, momentaniement, el llapis, per observar-les amb l'atenció deguda, perquè, per forma o fons, em resulten especialment atractives, com em va passar, ahir amb la pel.lícula de dibuixos animats Midori-ko.
Tot i que no la vaig acabar de mirar, la fosca bellesa dels seus dibuixos em va captivar a primer cop'ull, que és el que val, obligant-me a navegar, una vegada mès, a la recerca internàutica de tota la informació possible a l'entorn de Midori-ko, en una nova aventura de coneixement que ha resultat plenament satisfactòria, doncs he pogut saber, i així t'ho transmeto ara, que es tracta d'un metratge de 55' de durada que va fer el japonès Keita Kurokava l'any 2010, després de passar 13 anys de la seva vida, dibuixant a mà, entre d'altres activitats professionals, les 30.000 il.lustracions que després, animades convenienment, donarien vida a film tan inclassificable que, amb to més fosc que poètic, i amb dibuix més d'ombres que de llums, mostra la falsedat de l'era moderna en un món futur castigat, més que mai, per la fam.
La protagonista, la jove Midori, vegana per necessitat i convicció, somia, des de la grisor de la seva existència en el Tokio d'un futur no gaire llunyà, en un acolorit món ple de vegetals que podrien resoldre la fam que pateix la població, mentre que, paral.lelament, cinc científics intenten crear una forma artificial híbrida de carn i vegetals, amb la mateixa finalitat, tot i que, per al moment, sense èxit, fins que el seu laboratori, situat en un districte comercial abandonat, és tocat per un potent raig de llum celestial, que només il.lumina la Terra cada 10.000 anys, convertint el material experimental inert en un híbrid humà, amb cara de carabassa, mans i cames, capacitat intel.lectual, i el nom de Midori-ko.
La gràcia, o desgràcia, de la trama argumental és que Midori-ko no permet que ningú s'el mengi, de manera que comença una vertigiona i angoixant fugida dels científics que el persegueixen, reclamant la propietat del fruit dels seus experiments, de la mateixa manera que Midori fuig també dels veïns convencionals que no etenen la seva filosofia de vida, per acabar trobant-se els dos, Midori i Midori-ko, per intentar fugir, també, dels seus propis instints.
Una pel.lícula que, més enllà de la seva bellesa formal, ens hauria de fer replantejar la nostra relació amb el menjar, sobretot amb el que contempla la mort d'animals vius, tot i que jo, encara carnívor, em consolo pensant que només mantinc viva la meva part més primària, d'acord amb una llei natural de supervivència, tot i que l'animal salvatge mata personalment i en el seu habitat lliure, i jo consumeixo, des de la meva cova, carn d'animals engreixats forçadament en captivitat, que compro, sense esforç, més que l'econòmic, a qualsevol supermercat.
ww.asalallenaonline.com.ar/festivales-cine/otros-titulos/3890-midori-ko.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada