

El Centre de la Pau d'Hiroshima, conegut també com a Domo Gembaku o Domo de la Bomba Atòmica, va ser el resultat d'un projecte guanyat per Kenzo Tange l'any 1949, dissenyat per donar sentit al record del terrible bombardeig, a través d'un Parc i d'un Centre de la Pau que l'arquitecte va construïr al costat de l'únic edifici que va suportar els efectes devastadors de la bomba (obra que l'arquitecte txec Jan Letzel havia fet com a Centre d'Exhibicions Comercials de la Prefectura d'Hiroshima) aixecant un espai de 122.100 m2 com a homenatge permanent a les víctimes de la tragèdia, declarat per la UNESCO, l'any 1966, Patrimoni de la Humanitat.
Tange el va ubicar en el centre d'Hiroshima, al nord de l'illa, en el punt d'unió entre els rius Motoyasu i Honkawa, molt a prop de l'epicentre de l'explosió atòmica, com a monumental construcció de formigó armat que ret, també, homenatge estètic als principis de Le Corbusier.

Com a nota marginal, has de saber que Einstein, l'any 1939, va dirigir una carta al president dels Estats Units, Roosevelt, reclamant la seva atenció sobre els treballs fets per Enrico Fermí i Leó Szilárd a l'entorn de l'urani com a nova i important font d'energia, explicant també, la possibilitat de fabricar bombes sumament potents.
Potent va ser també , tot i que absolutament pacífica, l'arquitectura de Kenzo Tange, concebuda com una realitat feta d'elements emocionals que han d'arribar al cor de les persones, sense oblidar la lògica i la tecnologia que la fan possible, de la mateixa manera que ha de tenir elements tradicionals en la seva essència, tot i que no cal que siguin visibles externament, d'acord amb una pràctica professional que va passar, progressivament, d'una primera etapa marcada clarament per la tradició clàssica japonesa, a un posterior, i ja definitiu, moment d'assimilació de l'aleshores emergent estil internacional, del qual en va ser un dels seus principals impulsors.
Tot i el barroquisme de la meva arquitectura, física i mental, evident, però més aparent que real, estimo l'essència pura del pensament japonés i la subtilesa educacional d'una cultura especialment respectuosa amb la vida, en totes les seves dimensions, inclosa la que pot representar Kenzo Tange, tot i el desastre nuclear de la central de Fukushima, que ha demostrat, una vegada més, el perill que comporta l'us de l'energia atòmica, tot i que sigui amb finalitats pacífiques, allunyades del pensament pervers dels responsables del llançament de les bombes d'Hiroshima i Nagasaki, lés úniques fetes servir, fins ara, en combat, tot i que sempre planeja, sobre els nostres caps, l'amenaça de possibles futurs llançaments similars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada