La Marta Ballvé (Barcelona, 1965, tot i que santcugatenca vocacional) acaba de guanyar el Premi Centelles ( LXX Concurs de Pintura) per l'obra titulada "Des de la imatge retro" que formava part de l'exposició "Biografies visuals" que l'artista havia presentat, l'any 2011, a la Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès, en un moment especialment significatiu, per la maduresa del seu llenguatge, del camí expositiu que va començar l'any 1994, quan es va llançar, publicament, a l'aventura pictòrica, tot deixant la de grafista que havia animat, fins aleshores, la seva vida, convençuda que, a través de l'art, trobaria les emocions necessàries per sobreviure, tot establint, a la vegada, subtils connexions i ocultes complicitats, amb la mirada dels altres, per dissenyar aquest circuit ideal que fusiona, magicament, artista, obra i espectador, en una única realitat conceptual, que justifica, plenament, les energies invertides en la tasca creativa, amb els patiments i els plaers que comporta, similars als que animen la pròpia existència, en la seva dimensió més quotidiana.
Dona valenta, la Marta, no es conforma amb el que sap, sinò que s'arrisca amb el que no sap, convertint el seu treball creatiu en una aventura constant de resultats que, tot i ser desconeguts, han de tenir sempre la dosi d'emoció suficient per entendre que el procés ha culminat, per començar-ne, immediatament, un altre, amb tècniques, conceptes, estructures, i materials diversos, a partir d'una única sensibilitat que dóna sentit i personalitat a tot el que fa, gràcies, evidentment, a la saviesa acumulada, tant per les primeres experiències formatives, en Belles Arts, Grafisme i Gravat, com per les que ha anat afegint al llarg dels anys de pràctica artística.
Animada per aquesta necessitat d'evolució constant, que és gairebé una premisa natural, la Marta, convençuda, fins fa poc, que la pintura li permetria expressar tot el que desitjava, ha trobat ara, en l'escultura, un nou camí d'experimentació, arribant, actualment, a una formulació híbrida entre pintura i escultura, que li ha permès materialitzat les tres dimensions de maneres diverses i amb resultats diferents que, només el futur ens indicarà quines noves alternatives plantejarà en la seva obra, a la recerca d'un art integral de múltipes facetes i emocions infinites.
Tot i dominar, cada vegada més, la pràctica de l'art, per procediments tècnics i tensions emcionals, la Marta, d'acord amb el pensament d'Antoni Llena, sap també que l'obra final es troba, normalment, entre allò que tu pensaves que podria ser i el que finalment és, entre la raó que anima la teva mà i la rauxa emocional que la condueix, inesperadament, fins a una forma final que, fins i tot sorpren, en el millor dels casos, a la pròpia autora.
Treballadora incansable, Marta Ballvé, tot i que prefereix l'atmosfera acollidora del seu estudi, no deixa d'exposar, tot buscant la complicitat de la mirada del altres per reconéixer, finalment, la seva, i, a la vegada que es presenta a premis, com el Centelles que acaba de guanyar, mostra sistematicament la seva obra, com a fet, recentment, a la Casa Elizalde, com farà a l'octubre a la galeria ARTwindow de Barcelona, i com farà, després, arreu, tot i que, com amb la pròpia aventura creativa, no sap encara a on ni com.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada