Sally Mann

La Galeria La Fábrica de Madrid inaugura, avui mateix, a les 8 del vespre, la primera exposició que fa a Espanya, la fotògrafa nord-americana Sally Mann, amb una selecció de 35 retrats de la sèrie "At Twelve" fets entre 1983 i 1985, i publicats el 1988, per mostrar, amb tendre mirada, la significativa mirada de les nenes, veïnes de casa seva a Lexington, Virginia, en moment tan particular de transformació de nena a dona, per abandonar progressivament la infantesa i acceptar la maduresa, tot reflectint, en la tensió del cos, la intenció del gest i el suggeriment de la mirada, la seva incipient sexualitat.

Per fotografies com aquestes, la Sally, va ser fortament criticada per alguns sectors cristians conervadors del seu país, que hi veien pornografia allà on l'autora creia haver dipositat emoció, sensibilitat, bellesa i poesia, a la vegada que continuava el seu treball creatiu, de caràcter documental, tant a partir dels seus propis fills, com del seu marit, un advocat que pateix una malaltia que li fa perdre, progressivament, massa muscular, i a qui fotografia sistematicament, com de la realitat humana i física del seu territori, per acabar oferint al món la seva visió, entre la imaginació creativa i la fidelitat a la realitat, del Sud profund dels Estats Units, on la vida i la mort, s'alternen amb el mateix moviment pendular que anima l'existència a qualsevol altre indret.

La polèmica que ha generat, sovint, l'obra de la Sally no ha estat, sortosament,  prou forta com per impedir que, l'any 2001, Sally Mann rebés el premi a la Millor Fotògrafa Nord-americana, demostrant, paral.lelament, que la intel.ligència humana, algunes vegades, s'imposa.

Aquesta sèrie "At Twelve" de Sally Mann, que pots veure a la Galeria La Fábrica, de Madrid , fins al 17 de novembre, m'ha fet pensar, immediatament, en diversos treballs, d'intenció similar i mateixes reaccions irades, tot i que sectorials, del fotògraf català Pere Formiguera, que també s'ha atrevit a mostrar la nuesa del cos humà, des de la més tendra infantesa, a la vellesa més bella, transgredint, amb contundència, els límits estètics imposats per la mateixa moral tradicional que continua pensant que el nudisme és antinatural, sense tenir en compte que la nuesa del naturista no estimula, normalment, el desig sexual, sempre que hagis despullat abans la teva ment, per contemplar les coses des de la normalitat i lluny de la perversió malaltissa dels sentits, talment com si fossis un artista.

Mentre que els artistes del passat, en moments de pressió religiosa molt més forta que l'actual, es permetien el luxe de pintar la nuesa en escenes de temàtica mítica, al.legòrica o religiosa, amb models de totes les edats, físics diversos i condicions socials diferents, ara, que la nuesa s'imposa arreu, integral o parcial, encara ens esquincem les vestidures quan la veïem, congelada, en obres d'art, com a homenatge a la bellesa del cos, amb tota la lícita i natural càrrega sensual i eròtica que li correspon, ments malaltisses al marge.

http://es.wikipedia.org/wiki/Sally_Mann

http://www.pereformiguera.com/