iCat fm

Com saps, avui, dilluns 1 d'octubre de 2012, iCat fm, deixa d'emetre per l'FM per centrar-se a l'escolta on-line a través del web http://www.icatfm.cat/, dels aplicatius per iPhone, Android i tauletes, de la TDT i també dins la programació de Catalunya Ràdio i Catalunya Música, tot posant, d'alguna manera, un punt, tot i que no final, si d'inflexió, d'una proposta radifònica innovadora en la seva formulació mixta entre ràdio convencional i internet, de recepció simultània, que va néixer el 23 d'abril de 2006.

Trasbalsat per la força de la lluna plena, ennuvolada ahir a la nit, nítida avui a la matinada, giro la mirada enrera tot contemplant el meu propi passat, quan, obligat per les circumstàncies, per disciplina professional, amor a la feina, necessitat material i fidelitat a l'empresa, vaig ser també a l'inici d'aquella aventura radiofònica que pretenia reconduïr les energies de la desafortunada Catalunya Cultura amb uns paràmetres que no coincidien, en absolut, amb la meva modesta visió d'una jugada radiofònica que havia anant coneixent, i fent meva, des que l'any 1983 vaig posar la meva energia, la meva veu i la meva experiència, al servei d'aquella tendra Catalunya Ràdio que ara és ja una alternativa radiofònica plenament consolidada.

 

D'iCat fm mai no em va agradar la seva definició com a emissora musical, amb incrustacions culturals de marcat caràcter innovador, d'una banda perquè reduïen la cultura a la seva més essencial concreció informativa, per mitjà d'unitats conceptuals (xips) que la despullaven dels seus matisos més elementals, alhora que eliminaven les entrevistes que abans havien alimentat tot el meu món comunicatiu, de la mateixa manera que condemnava tot allò que no fos estrictament innovador a l'oblit més desafortunat, amb la justificació, incerta, que els temes menys emergents ja tenien el seu espai natural en d'altres propostes radifòniques de caràcter més general.

Vaig arribar a Catalunya Ràdio, quan encara era només una realitat mental, com a Ràdio Nacional de Catalunya, quan tenia 32 anys, dues filles i un fill en camí, i una interessant experiència professional a Radio Nacional i a TVE, fent programes, en català, sobre artistes, basicament, catalans, que TV3 mai no va contemplar, tot i les meves successives propostes en converses inútils amb els caps de programació cambiants, segons aires polítics que mai vaig ser capaç de respirar plenament, condemnat a la meva ancestral independència existencial, que també va marcar tota la meva trajectòria com a realitzador de programes culturals a Catalunya Ràdio, amb Babel, com a producte de culte que es va mantenir 9 anys en antena, fins que, en moments de màxima intensitat i d'audiència gran i consolidada, va ser eliminat de la graella per voluntat del cap de programes de torn, amb arguments injustificables que em van llançar a un camí de devallada professional, deambulant, sense criteri, per Catalunya Cultura i iCat fm, o per "El Suplement" de Catalunya Ràdio, on em vaig convertir en el Wally radiofònic de la secció "On és en Claudi?", perdent-me, una mica més, cada diumenge per punts diversos del territori català, on els oïents m'havien de trobar, tot seguint les pistes que donava.

 

Tot i la meva fredor política i la meva independència natural, Arcadi Calzada, en el seu llibre "Reconstrucció nacional" em cita com a exemple de defensa de la llengua, perquè en les entrevistes parlava en català amb convidats castellans, i m'entenien, perquè tractava els seus temes, llibres, pel.lícules, discos, o quadres, encoratjant d'altres col.legues, politicament més correctes, a fer el mateix, com continuo fent ara en els meus àmbits més privats, tot i que acabi fent-me pesat, i com desitjaria que fessin també els nostres representants públics de perfil més nacionalista, que parlen molt de la importància de la llengua catalana, com a senyal identitari i essencial vehicle cultural, mentre la destrossen, quan parlen, sense cap mena de pudor.

 

D'iCat fm em quedo amb la bona relació amb els companys, amb la satisfacció de la feina, feta amb la dedicació i intensitat de sempre, tot i que no compartia la seva filosofia, i amb l'aprenentatge tècnic que m'ha permés dominar, minimament, la mecànica necessària per fer el blog que ara llegeixes, com a continuïtat històrica del que vaig fer a iCat fm, compartint amb Jordi Cervera i Albert Puig, l'honor d'haver estat capdavanters d'aquella interessant alternativa comunicativa, que ara s'ha multiplicat com els pans i els peixos bíblics.

 

També recordo, per acabar el meu passeig per la lluna, que a iCat fm vaig posar el punt final a la meva vida professional, ara fa 2 anys, destrossant, en perfomance personal, la camisa estampada, amb formes vegetals i ocells, que m'havia identificat sempre, graficament, en aquella emissora. Claudi Puchades per a iCat fm.