Amb més calma que ahir et puc comentar, ara, que s'acaba d'inaugurar, el rerafons anímic de la instal.lació "Lamentacions" que Javier Pérez presenta, fins a l'11 de febrer de 2013, al Museu de Montserrat, en un treball de creació compartit amb el compositor Joan Sanmartí, que complementa la dimensió objectual de l'obra d'en Javier, entre cranis i corona d'espines, amb una composició musical de record renaixentista, que anima les seves campanes, com a resultant, també, de la suma d'impressions provocades per la lectura de les "Lamentacions" del profeta Jeremies, del text de Charles Dickens "Història de dues ciutats" que reflexiona sobre el pas inexorable del temps, i de la cita del poeta Virgili "Sed fugit interea, fugit irreparabile tempus" que també il.lustra el caràcter efímer de la condició humana, entre la biologia i la metafísica, font primera del treball creatiu habitual d'en Javier, tot i la consistència matèrica, eterna, si es conserva com cal, de la seva obra.
Complementen les seves "Lamentacions" les 20 serigrafies que va fer Javier Pérez com a il.lustracions orgàniques del conjunt de poemas "El bebedor de lágrimas", de Miguel A. Hernández-Navarro, que explica, en clau metafòrica sobre la compassió, la història d'un home que recull i beu les llàgrimes que cada nit vessa la seva estimada adormida.
En temps d'indignacions varies, bó és recuperar la dinàmica d'aquestes essencials i eternes lamentacions de l'home enfront d'una condició limitada, en cos, ànima i temps de vida, que dificulta, enormement, com explicita Javier Pérez a través de la seva obra, la comprensió del perquè de tot plegat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada