Ara, que la realitat material s'ens desfà entre els dits com els núvols s'esfilagarsen en el cel, dos homes, el pintor Xavier Puigmartí i el fotògraf Manel Soria, units per un mateix destí existencialista de mirada celestial, ens conviden a comprar alguns dels núvols que exposen conjuntament, des d'avui i fins al 20 d'octubre, a l'espai gòtic del número 4 del carrer Nou de Sant Francesc de Barcelona, com a manifestació palpable de la virtualitat que els ha acompanyat des del seus respectius perfils del Facebook, bressol de la seva amistat i punt de coincidència de les mirades i les complicitats creatives que han desembocat, ara, en aquesta exposició titulada "Se venden nubes".
La guspira d'aquesta col.laboració plàstica la va encendre Cosmic, el personatge que ha creat Puigmartí al Facebook, quan, veïent el panorama, va decidir muntar una botiga de núvols, en el seu món de ficció, com a únic producte venial en l'actual situació de crisi, en una proposta imaginativa que, Agrimensor Frikosal, l'alter ego virtual de Manel Soria, va recollir amb la naturalitat pròpia d'una sensibilitat fascinada també pels paisatges celestials, per passar, poc temps després, a materialitzar, junts, l'energia que anima les seves creacions en aquesta exposició compartida que les uneix, sense arribar a barrejar-les.
De la mateixa manera que Ramon Casas venia duros a quatre pessetes i molta gent s'ha dedicat, descaradament, a vendre fum, sense cap connotació estètica i des de temps immemorials, en Xavier i en Manel, concreten la seva oferta en els núvols, pintats per en Xavier, entre Catalunya i Egipte, com a metàfora de la complexitat del temps i de l'espai, i fotografiats per en Manel, arreu, com a manifestació de la realitat canviant d'un univers que s'expandeix incessantment, en un constant procés de canvi que només les imatges fotogràfiques o pictòriques poden arribar a aturar, congelant el temps, tot i que el procés canviant, realment, no s'aturi mai, fent que la realitat s'escapi sempre de les nostres mans, com els núvols s'esfilagarsen, inexorablement, en el cel.
En Manel Soria, un enginyer industrial que treballa en el camp de les energies renovables, s'ha convertit, amb el temps i una bona càmera, en el gran astrofotògraf que és ara, com a investigador plàstica dels paisatges celestials en connexió amb la realitat de la terra des de la qual els contempla, la mateixa que trepitja en Xavier mentre mira, també, les formes curioses que generen els núvols a cada instant, per fixar, finalment, sobre la tela, les que Cosmic li suggereix, abans que despareixin, definitivament, de l'èter atmosfèric.
L'atzar, o els habituals sincronismes vitals, han donat, ultimament, al meu blog, un nítid to celestial, provocat indirectament per la fascinació que jo mateix sento per tot el que em ve del cel, com ara estels, astres, sols i llunes, aigües i vents, pintors i fotògrafs, claredats i tenebres, joies i tristors, contes i mites, o homes en caiguda lliure, que desfan rècords estratosfèrics amb la mateixa velocitat dels núvols esfilagarsant-se eternament.
http://frikosal.blogspot.com.es/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada