Cercar en aquest blog

dimarts, 13 de novembre del 2012

La Pedrera

La casa Milà, més coneguda popularment com a "La Pedrera" pel seu sorprenent aspecte d'autèntica pedrera natural de formes sinuoses i polida dermis, celebra ara, amb merescuda festa, el seus primers 100 anys, com a una de les joies arquitectòniques sorgides de la sensibilitat genial i de l'originalitat constructiva d'Antoni Gaudí, que va signar el final de tan particular edifici el dia 31 d'octubre de 1912, donant al Passeig de Gràcia de Barcelona, on ja hi havia construït tres cases més, perfils innovadors d'estètica visionaria que el pas del temps ha consolidat, projectant el seu encant arreu del món com a peça singularíssima de la història de l'arquitectura.


La Pedrera (1906-1912) va ser contruïda per Antoni Gaudí per encàrrec de Pere Milà i Roser Segimon com a edifici d'habitatges, la planta noble del qual va ser ocupada pels propietàris, que van dedicar, com s'estilava aleshores, la resta de l'edifici a pisos de lloguer, demostrant, en qualsevol cas i amb enorme encert, una inusual capacitat estètica en acceptar disseny tan inhabitual i tan poc funcional en relació amb l'estil arquitectònic vigent en aquells temps.





 









"Les altres Pedreres. Arquitectura i Disseny al món a principis del segle XX", és el títol de la mostra que celebra, en el seu propi espai d'exposicions, el centenari de La Pedrera, per presentar, des d'avui mateix i fins a l'1 de desembre, la història d'aquest edifici al costat de la de sis obres també cabdals de l'arquitectura de principis del segle passat, com ara la Maison Horta (Victor Horta, Brussel.les, 1898-1902), l'Hôtel Mezzara, París, 1910-1911),  la Glasgow School of Art (Charles Rennie Mackintosh, Glasgow, 1897-1909), el Palais Stoclet (Joseff Hoffman, Brussel.les, 1905-1911), la Looshaus (Adolf Loos, Viena, 1909-1912) i la Robie House (Frank Lloyd Wright, Xicago, 1908-1910) que, per la seva singularitat, van tenir per a cadscun dels seus autors la mateixa significació que La Pedrera va tenir per a Gaudí, motiu per al qual s'els assigna, a l'exposició, aquest categoria genèrica de "Pedreres".







No cal dir, per simple deducció visual i mínim coneixement de la història, que, tots i els encants particulars i irrepetibles de la "pedrera" gaudiniana, és la "pedrera" específica de Frank Lloyd Wright la que apuntava, dins de l'estil organicista de fusió subtil amb la natura, línies senzilles, materials industrials, transparència atmosfèrica i exquisida funcionalitat, les formes arquitectòniques que s'imposarien poc després, per arribar a definir, finalment, els trets fonamentals de l'estil internacional d'aquells bells gratacels que encara dominen l'sky line universal.


L'exposició de La Pedrera i les seves "Pedreres" germanes, és el tret de sortida d'un seguit d'actes de festa cultural centenària, entre els quals destaco ara, la festa popular del dia 17 de novembre que comptarà amb la presència dels Gegants de La Pedrera (el rei Gaudí, la reina Pedrera, i els guerrers Forjat i Badalot) com a amfitrions de personatges tan significatius com el gegant Gaudí de Riudoms i el gegant Jujol de Sant Joan Despí, al costat d'altres gegants modernistes de diverses ciutats, de la mateixa manera que el dia 18 seran el castellers de les Roquetes els qui competiran amb la màgia gaudiniana, mentre s'obriran, gratuïtament, les portes de l'edifici perquè el puguis visitar acompanyat per un grup d'animació que encara farà més atractiu l'acte.


Quan un edifici com la Pedrera està de festa d'aniversari, la festa és teva, i l'aniversari també! 










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada