Cercar en aquest blog

dimecres, 19 de desembre del 2012

21/12/12

Una vegada més haig d'agrair a l'amiga Sarah Mirkovitch, l'arquera, que m'hagi llançat aquesta nova sageta electrònica per tornar a fer diana en el centre dels meus precaris circuits cerebrals, tot oferint-me noves possibilitats de reflexió sobre la influència de la matemàtica fractal del temps en la possibilitat que arribem a la fí del món d'aquí a dos dies, el preocupant 21 de desembre de 2012, a través de l'article que Federico Erostarbe dedica al tema, en el qual baso, naturalment, el contingut del meu blog d'avui, tot avantçant-te ja que, tot i l'acceleració progressiva del temps, ens acostarem a aquesta fi anunciada, però mai, benauradament o malauradament, no hi arrribarem del tot, perquè el 0 definitiu, matematicament, no existeix.





Abans que es coneguessin les prediccions maies sobre aquest trasbalsador 21/12/12, dos germans, després de mesos de prendre Ayahuasca i d'estudiar l'I Ching, es van endinsar a l'Amazones, i un d'ells, Terence McKenna, filòsof nord-americà metafísic, contactat per èssers d'altres móns, i especialista en estats alterats de la consciència, va observar que els 64 hexagrames d'aquell antic llibre xinès de filosofia i cosmologia que il.luminava la realitat de la vida entre el cel i els homes, són els elements d'una Taula Periòdica que li va permetre construïr un model fractal del temps, basat també en la Seqüencia del Rey Wen i en la certesa que ja que no hi ha línies rectes a la natura, tampoc pot ser linial el temps, tot creant ritmes ciclics que coincidien amb events històrics, culturals i naturals evidents, com amb els cicles astronòmics de les taques solars o amb la predicció dels equinoccis, fins arribar a la conclusió, deductiva tot i que no científica, que el dia 21 de desembre de 2012 el temps arribaria a desaparèixer, quan la incògnita de la funció fos igual a 0, acabant-se, així, el món.





Però, com diu Federico Erostarbe, d'acord amb la paradoxa de Zenón que exemplifica que, tot i donar-li cert avantatge, Aquil.les mai no atraparia la tortuga, i tot i la seva evident acceleració, el temps mai no arribarà al seu valor 0, el de la seva no-existència, i el món continuarà girant com sempre, milers i milers d'anys més, tot i haver sentit, de ben a prop, la desolació previa a la seva incerta , anunciada i tan ben documentada, destrucció final.





El Rei Wen va establir una nova seqüencia on la representació del món deixava de ser linial i unicament cíclica per convertir-se en una interacció de les energies oposades que provocava la realitat quotidiana entesa com un univers mutable i versatil que rebia el nom de Seqüencia Intramundana o Seqüencia del Cel Posterior.





El nom d'Ayahuasca identifica diverses infusions enteogèniques de virtuts medicinals i al.lucinògenes usades pels xamans de les cultures amazòniques o del desert mexicà, en rituals que obren la ment cap a realitats desconegudes, generant imatges espectaculars tan fantàstiques com les que jo mateix, com tants altres artistes, puc aconseguir manipulant el meu ordinador, sense més ajut que la meva pròpia capacitat creativa, la meva sensibilitat i la meva predisposició a dubtar, sistematicament, de l'evidència de la realitat, d'acord amb un codi emocional personal tan il.limitat com el propi univers.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada