El llapis

Fer un homenatge merescut al llapis, com estic disposat a fer avui en honor a l'eina primera de la creació plàstica, després dels dits, es fer-lo, paral.lelament al francès Jacques-Nicolás Conté i a l'austríac Josef  Hardmuth, perquè els dos consten oficialment com a inventors, al segle XVIII, d'estri tan bàsic per a l'escriptura, les arts plàstiques i moltes altres activitats professionals de característiques diverses, que troben, en aquest grafit barrejat amb argil.la i contingut en fina estructura de fusta, de secció cilíndrica, ovalada, hexagonal o octogonal, la base de totes les seves, sovint complexes, creacions consegüents.

Abans del llapis, obviament, va ser el grafit, quan, l'any 1564, es va descobrir una dipòsit enorme d'aquest mineral a la població anglesa de Cumberland, a tocar de la frontera amb Escòcia, tot observant, de manera immediata, que servia fantasticament per marcar les ovelles i, posteriorment, per a la fundició dels canons, motiu per al qual la seva producció va ser molt reglamentada, sota control reial, castigant-se severament, amb pena de mort, l'obrer que gosés emportar-se'n algun fragment, per petit que fos.

 

Els primers llapis rudimentaris van ser creats a partir de barretes de grafit recobertes amb cordill o amb pell d'animals, fins que, el francès Jacques-Nicolás Conté, pintor, militar i aeronauta, li va donar la forma definitiva, que encara l'identifica ara, al llapis, a partir d'una barreja equilibrada de grafit i argil.la envoltada de fusta de cedre, coincidint, en aquesta pràctica invenció amb l'austríac Josef Hardmuth, el fill d'un fuster que va ser, finalment, arquitecte, que també va fer el mateix, creant una fàbrica a Viena que encara funciona.

La duresa del llapis depenia, naturalment, de la proporció de grafit ( un derivat del carboni) i d'argil.la, de manera que quan més grafit, més tou i fosc és el traç, establint-se, en aquests sentit, una escala de valors que va de la màxima duresa i claredat (9H), fins a  la màxima foscor i suavitat (9B), atorgant el valor HB al llapis que fem servir habitualment per escriure, i afegint la lletra F, no habitual, per indicar el grau de finesa del traç.

Si agafes un HB normal i fas una linia recta fins a acabar tot el grafit, hauràs fet un recorregut de 56 Km i, ja que parlem de nesures curioses, si visites l'edifici de la Faber-Castell a Kuala Lumpur, hi veuràs, contingut en una caixa de vidre que forma part de la construcció, el llapis més gran del món amb els seus gairebé 20 metres d'alçada de fusta de Malaïsia, que competeix amb els 18.000.000.000 de llapis que es fabriquen cada any arreu del món, és a dir, 50.000 cada dia, i 500 cada segons.

Trobaràs, segurament, tot això que t'acabo d'explicar, al Pencil Museum, el Museu del Llapis Cumberland, a la població de Keswick, situat sobre el famós dipòsit de grafit que dóna encara vida a la frabricació dels llapis que es consumeixen a mig món i part de l'altre, i que, en algun cas, contribueïxien a fer la vida dels artistes més fàcil, col.laborant, poderosament, a l'execució de les seves obres i mereixent-se un determinant i final "Gràcies, llapis".