Cercar en aquest blog

diumenge, 9 de desembre del 2012

El pinzell

Si ahir vaig retre merescut homenatge al llapis, pel seu paper fonalmental en el desenvolupament de l'escriptura i de l'art, just és que avui faci el mateix amb el pinzell, fantàstic estri de vida anterior a la del llapis i tan antiga com la del pròpi home quan, en la nostra primera dimensió d'Homo Sapiens ja el feïem servir, en forma de branqueta amb pèl d'animal, per fer, en ple Paleolitic Superior, fa 15.000 anys, les màgiques pintures rupestres que la pedra ha conservat intactes fins ara, a la intempèrie de la història, en unes condicions naturals que ara hem de reproduïr artificialment per evitar la seva destrucció, protegint-les dels efectes devastadors de les multitudinàries visites de l'home contemporani, en massificades excursions culturals que pol.lucionen la seva nítida atmosfera primigènia.




 

Tot i que no hi ha cap resta arqueològica que asseguri que l'Homo Sapiens utilitzés aquests pinzells rudimentaris per pintar, tot fa pensar en la certesa d'aquesta suposició que comença a ser veritat històrica cap al segle IV a.C, quan els artesans egipcis els van començar a confeccionar amb branques i pèl de bou, adherit, encara, a la seva pell, per decorar tot l'utillatge d'una civiltzació que hem pogut conèixer gràcies als tresors arqueològics que guardaven les seves colosals tombes, amb tota mena de restes significatives, entre les quals, aquests rudimentaris pinzells que, tot i els progressius canvis tècnics, són molt semblants als que fem servir actualment.


És a la Xina mil.lenària on el pinzell va trobar el seu millor disseny, de canya de bambú i pèl d'animal, com a vehicle natural de cal.ligrafia i d'art que es fa servir actualment amb la mateixa noble intenció que aleshores, en composicions plàstiques de dinàmica inalterable, en l'escriptura o per signar qualsevol document important, resistint-se, amb fermesa tradicional, a cedir davant la força de la ploma occidental, tot i que, com bé saps, la societat xinesa no només ha adoptat, finalment, molts costums de la societat occidental, sinò que, hn arribat a ocupar-la economicament i culturalment amb la mateixa fluidesa que els seus pinzells llisquen sobre el paper d'arròs fent els fantàstics grafismes que identifiquen la seva ancestral sensibilitat i saviesa.




















Europa va ser una mica mès lenta en la concepció i confecció dels pinzells, fins al punt que els grans mestres pintors, des de Miquel Ángel al mateix Goya, s'els havien de fer ells mateixos, de la mateixa manera que preparaven els seus pigments, fins que al segle XVIII van començar a crear-se les primeres manufactures de pinzells per a les Belles Arts a França i a Alemanya, país que destaca, en aquest sentit, especialment per la població de Bechhofen, prop de Nuremberg, on, practicament, tots els habitants es dediquen encara a la fabricació de pinzells, formant una curiosa i sorprenent comunitat de pinzellaires a l'entorn de l'únic Museu del Pinzell que hi ha en el món.




Gran Bretanya i la pròpia Espanya, es van afegir, posteriorment, al grup de països productors de pinzells i destaquen actualment, en aquest sector, fabricant aquestes senzilles eines de fusta i pèl d'animal (marta, fura, teixó, poni, esquirol, cabra, llop, orella de bou i mangosta) que fan que el treball de l'artista plàstic sigui més fàcil, convertint-se, a la vegada, en el sismògrag de les seves pulsacions emocionals que, a través de la mà i des del cervell, hi transiten fins a concretar-se, finalment, sobre la superficie del paper o de la tela, en les grafies, els dibuixos i les pintures que han il.lustrat, il.lustren i il.lustraran sempre la vida, des que l'existència no era més que un projecte i fins que l'existència deixi de ser una realitat tal i com la coneïxem ara.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada