Cercar en aquest blog

divendres, 28 de desembre de 2012

Innocència lunar

L'atzar ha fet que, avui divendres 28 de desembre, coincideixi la celebració del Dia dels Sants Innocents amb la presència nocturna de l'última lluna plena del l'any 2012, a punt d'acomiadar-se, envellit pel pas del temps, per donar la benvinguda al nou any 2013, farcit de renovades energies vitals, de noves llunes plenes i de recuperats innocents, tot seguint els cicles d'aquest moviment universal que, fins ara, anima la nostra existència des del gran esclat primigeni.





Ciència, Art, Filosofia, Religió i Paganisme es donen la mà en una jornada com la d'avui que recorda la matança dels innocents, menors de 2 anys, ordenada per Herodes el Gran per intentar eliminar l'infant Jesús, futur Rei de Judea i, per tant, perillòs enemic polític, dotat, a més a més, de preocupants poders divins, alguns dels quals, en forma angelical, li van permetre fugir, amb els seus pares, Josep i Maria, de la poc històrica salvatjada que, passat el temps, es recorda ara festivament amb el costum de llançar notícies falses en els diversos mitjans de comunicació i de penjar la típica "llufa" de paper a l'espatlla de qui sigui per provocar situacions divertides que recorden les mil enganyifes que van haver d'imaginar els pares dels innocents perseguits, per acconseguir que s'allunyessin del perill.


La mateixa lluna plena que podem contemplar avui ja havia il.luminat més d'alguna d'aquelles escenes bíbliques, en situacions de dubtosa historicitat, de la mateixa manera que havia estat observada pels nostres més llunyans avantpassats, primer, a simple vista i, posteriorment, gràcies al telescopi, enginy inventat a principis del segle XVII, que Galileu Galilei, astrònom, filòsof, matemàtic i físic italià, va fer servir, amb intel.ligència, sensibilitat i objectivitat, per observar que la lluna no era tan llisa com s'havia dit fins aleshores, com a símbol de la perfecció celestial en contraposició a la imperfecció terrestre, sinò que tenia els cràters i les rugositats que va correr a reproduïr, a l'aquarel.la, en les que serien les primeres representacions plàstiques, amb fidelitat científica, de la lluna, publicades després, en fantàstics gravats, en el llibre "El missatger dels astres" que va obrir el camí, tot i la incredulitat que encara l'acompanya ara, al vertader coneixement de l'univers i d'algunes de les claus de la nostra existència.





Tot i la plasticitat implícita d'aquelles primeres aquarel.les lunars, correspon a Ludovico Cigoli l'honor d'haver estat el primer artista en representar la lluna en una pintura de la Verge situada a la cúpula de la capella paulina de la Basílica de Santa Maria la Major de Roma, que va realitzar, entre 1610 i 1612, amb el realisme científic que li va facilitar la contemplación del treball gràfic del gran Galileu.






















Des d'aleshores tot, i que els aparells d'observació de l'univers han millorat espectacularment, aportant valuosa informació científica sobre la realitat de la vida de l'home en connexió directa amb el cosmos, la foscor es projecta encara sobre la ment humana, incapaç d'acceptar evidències objectives que destrueïxen la major part de les estructures, de caràcter místic, màgic o religiós, que des de temps immemorial i fins ara han pretès explicar l'inexplicable, saturant la nostra intel.ligència dels mites fantàstics i les llegendes oníriques que continuen allunyant-nos de la veritat, si no absoluta, si més veraç que la mentida convertida en dogma de fe que hem d'acceptar des de la més primària estupidesa mental.





















Tot i el coneixement científic actual, ningú no ens treurà mai el plaer de contemplar la lluna, sobretot en la seva plenitut, per projectar les nostres emocions cap als territoris més ocults de la ment, en connexió màgica amb el passat, el present i el futur.




Cap comentari:

Publica un comentari