Tot i que aquest any el Nadal va, com la processó, més per dins que per fora, continuem projectant-lo externament per mitjà dels seus elements festius tradicionals, entre els quals l'Arbre de Nadal, Arbre de Crist o Arbre Sant, ocupa un lloc destacat en espais públics o privats, tot seguint una vella tradició que va començar a forjar-se, cap al 1521, a Alsàcia, pel costum de decorar la casa amb branques d'avet tallades tres dies abans de la Nit de Nadal, extenent-se progressivament arreu tot icorporant ja la totalitat de l'arbre, decorat, primer, senzillament amb les pomes vermelles que representaven el Paradís original, que es transformarien després en les boles de tos colors, materials i textures que ornamenten, actualment aquest arbre de tradició pagana, assimilat, posteriorment, al cristianisme, amb la incorporació de l'Estrella dels Mags, i, finalment, present en la cultura universal com a símbol de la festa per excel.lència, creences religioses al marge, i com a element de connexió amb els cicles evolutius d'una natura que és la base essencial de la nostra existència.
En aquest context nadalenc el Goethe-Institut de Barcelona es va proposar, des de l'any passat, trobar noves alternatives creatives per a tan tradicional Arbre de Nadal, oferint-lo als artistes com a estímul conceptual de la seva creativitat a través d'un concurs, que enguany s'ha ampliat a tot Espanya, el resultat del qual es mostra, a la seva seu al carrer de Manso, 24-28 de Barcelona, fins demà, divendres 21 de desembre de 2012, si res no canvia, a l'exposició "Oh, Tannenbaum!" (Oh, Avet! o Oh, Arbre Sant! o Oh, Arbre de Nadal!) on hi trobaràs reunits avets singulars, provocatius, divertits, trencadors i espectaculars, en la seva dimensió objectual, gràfica o d'instal.lació interactiva, sorgits de la imaginació d'uns artistes que han volgut explotar, de manera creativa, els seus valors comercials, formals, tradicionals, històrics, socials, religiosos o senzillament festius.
Recordo, com si fos ara mateix, quan a l'escola, de ben petit, cantava, a les classes de música, matèria que, aleshores, dominava, una cançó popular alemanya que tenia el mateix títol que aquesta exposició "Oh, Tannenbaum!" i que destacava la fidelitat de les branques de l'avet, plenes de vida a qualsevol època de l'any, fes fred o calor, de la mateixa manera que exaltava la força d'Arbre Sant tan particular per fer-nos viure, fins a les nostres pròpies arrels, l'essència màgica i regenerativa del Nadal.
També cantavem "Estirià jo sóc", una cançó popular de l'Estíria austríaca, que tot i no tenir connexió directa amb el Nadal, si que la tenia amb la realitat frondosa dels seus boscos d'avets, motiu pel qual se la coneixia com a "Cor verd", tot exaltant els valors patriotes dels seus habitants originaris que tenien el pit com un roc i no deixaven avergonyir un país que els havia fet creixer ferms, alts i drets, com a avets.
Ja veus que la meva formació infantil, en escola de provada catalanitat, estava farcida de referents simbòlics d'altres cultures que alimentaven, paral.lelament, la meva, tot aprofitant valors coincidents d'exaltació nacionalista que tenien, al cap i a la fí, dimensió internacional, tan extensa com l'amor que sentim tots ara per aquest "Arbre de Nadal" vingut del fred, que escalfa la festa de la mateixa manera que genera exposicions singulars com aquesta "Oh, Tannenbaum!" de l'Institut-Gohete de Barcelona, que honora la seva pròpia cultura, des del nostre territori, en la seva valoració més universal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada