Nascut un 26 de desembre, com avui, però de 1923, Richard Artschwager continua sent, als seus recents complerts 89 anys, un dels artistes nord-americans més actius, amb gran producció i similar projecció publica, com la que es concreta, en aquests moments, en l'exposició retrospectiva que li dedica, fins al 3 de febrer de l'any que ve, el Whitney Museum of American Art, on, justament hi va fer la seva primera exposició individual, quan, després de diverses experiències professionals i vitals, va entendre que el camí de l'art era, realment, el seu camí.
En Richard va rebre del seu pare, un immigrant prussià que va arribar als Estats Units a la recerca d'un clima millor per a la seva tuberculosi, l'interès per a la fotografia, i de la seva mare, una jueva nascuda a Rússia afeccionada a la pintura, l'amor per a l'art i unes condicions innates per al dibuix que va començar a desenvolupar reproduïnt els paisatges de Nou Mèxic, on s'havia instal.lat la família per les seves favorables condicions climatològiques.
Tot i aquesta predisposició natural i familiar per a la pintura, el camí d'en Richard per arribar-hi no va ser gens linial, ja que, interessat també per la química i les matemàtiques va començar els estudis de Ciències Físiques, que finalment va acabar de retorn, ferit, a casa després d'haver servit a l'excèrcit, en tasques de contraespionatge en diverses ciutats europees, entre elles Vïena, on va conéixer la que després seria la seva muller, Elfriede Wejmelka, amb qui s'instal.laria a Nova York per fer de fotògraf mentre que l'Elfriede es dedicava al disseny.
Tardana va ser encara la seva decisió de dedicar-se a la creació artística, doncs abans va obrir negoci de producció de mobles comercials, després d'haver fet de torner i d'empleat de banca, fins que, animat per la seva dona, va recuperar la seva passió pels vells dibuixos de paisatges de Nou Mèxic, transformant, progressivament, el seu bagatge creatiu amb la incorporació dels elements escultòrics de la seva experiència amb els mobles, fins arribar a crear el seu propi estil de fusió de dibuix, escultura i artesania, per produïr objectes inútils que intentaven il.lustrar el caràcter també inútil de l'art, tot i la perfecció palpable dels seus dissenys.
Hereu del Pop Art, del Minimalisme i de l'Art Conceptual, Richard Artschwager va fugir de l'experiència expressionista abstracta nord-americana, de la mateixa manera que es va oposar a les directrius de la Bauhaus i del Constructivisme, evitant els seus valors estrictament funcionals per deixar volar la seva imaginació creativa, tot incorporant materials industrials, com la fòrmica o el paper composit Celotex, amb els quals desacralitzava l'essència purista de l'art tradicional, fos quina fos la seva tendència, alhora que s'acostava al món del consum, dignificant-ne els seus continguts.
Fidel, doncs, a l'essència del seu propi pensament, Richard Artschwager continua treballant, com sempre, a Nova York, des d'on contempla, satisfet, el món creatiu que continua alimentant amb l'energia i la il.lusió d'un infant de 89 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada