Ròmul Brotons

Sensible encara als fantàstics efectes lumínics i emocionals que m'ofereix l'univers en aquestes llargues nits d'hivern, i interessat alhora pel diversos enginys que ens han ajudat, al llarg de la història, a desvelar-ne la seva més oculta realitat, sense matar la seva tradicional dimensió màgica, topo avui, per atzar, amb el llibre "Més lleugers que l'aire. Globus i dirigibles del cel de Barcelona (1783-1937)" (Albertí editor, 2012), escrit per Ròmul Brotons, l'escriptor, editor, il.lustrador i dissenyador gràfic nascut a Barcelona l'any 1957 que ens acosta a la realitat dels globus aerostàtics i zeppelins que van animar la vida barcelonina en relació amb la conquesta del cel, tot donant continuïtat històrica als primers experiments que van fer, al segle XVIII, els germans Montgolfier, creadors dels primers globus aerostàtics a partir de la contemplació, per atzar, del vol espontani d'una bossa de paper impulsada per l'escalfor d'un foc casolà, per honorar, posteriorment, la memòria de Zeppelin, el noble i inventor alemany que, el segle XIX, va dissenyar els dirigibles que porten el seu nom i que, amb tecnologia nova, continuen solcant el cel d'arreu amb finalitats lúdiques o publicitàries.

Experts pioners de l'aeronàutica, espontanis, esbojarrats i acròbates audaços, van posar tota la seva il.lusió, l'energia, els coneixements tècnics i la capacitat inventiva, en la creació d'aquests enginys voladors que, al principi, eren objectes d'admiració festiva, com  a atraccció popular amb acrobàcies incorporades que despertaven l'interès de tots tipus de públic, sorpresos per aquelles desconegudes màquines que s'aguntaven, magicament, a l'aire, sense mecanismes visibles, primer, sense cap tipus de tripulació, després, amb algun animal, i, finalment, amb passatgers humans, en un procés paral.lel al que correspondria, després, als coets espacials, i amb similars èxits i fracassos, fins a perfeccionar la seva tecnologia.

L'any 1929, en el context de l'Exposició Universal de Barcelona, Graf Zeppelin, un faraònic globus alemany de 105.000 m3, va sobrevolar, majestuós, la ciutat, per tornar a fer escala a l'aeròdrom del Prat l'any 1932 després d'haver travessat l'Atlàntic des del Brasil rumb a la població alemanya de Württemberg, causant enorme impressió entre els  barcelonins que van anar a veure com aterrava, mantenint el silenci que es demanava per megafonia per no perturbar tan particular operació, tot i que la causa primera dels accidents d'aquests enginys els provocava el vent, sobretot quan sobrevolaven ciutats pròximes al mar, com Barcelona, motiu pel qual el Graf Zeppelin ja no ens va tornar a visitar mai més.

En aquest sentit s'explica també l'accident que va patir el pilot francés Buisley, fill de família circense, l'any 1854, quan sobrevolant el parc d'atracccions dels Camps Elísis del Passeig de Gràcia de Barcelona, va anar a parar, per culpa del vent, a l'aigua del port, d'on va ser, sortosament, rescatat, tot i que ben desmaiat.

 

Segur que quan eres petit havies demanat, més d'una vegada, als Reis Mags, algun globus, en qualsevol de les seves formes, i més d'un zeppelin, entre tots les joguines que farcien, amb excés, aquelles cartes als reis que sempre començaven amb aquell entranyable "Estimats Reis Mags...." que en Ròmul Brotons ha utilitzat com a títol del llibre que va escriure l'any 2010, tot recollint els 35 jocs i joguines mítiques de l'últim segle, per establir convergències i divergències amb les joguines actuals, i amb l'actitut dels infants d'aleshores i d'ara en relació amb les joguines, en la seva dimensió educativa, i amb les cartes als reis que contenien els nostre ADN emocional més tendre.

 

Ara que els Reis Mags ja deuen haver començat el seu llarg viatge per arribar a l'hora prevista el pròxim dia 6 de gener, bona pot ser la lectura del llibre "Estimats Reis Mags" de Ròmul Brotons, però també el que parla de globus aerostàtics i zeppelins, per aportar alternatives aèries al seu camí, i tots els altres que ha escrit sobre temes diversos que parlen, habitualment, del passat immediat en relació amb el nostre present, perquè observem els canvis atmosfèrics que s'han produït en els espais físics i en els objectes que determinen la nostra existència.