David de Martín (Girona, 1973) ja fa 20 anys que pinta quadres i un parell que també pinta parets, com activitat professional que li permet pintar els quadres que pinta, amb la llibertat que sempre l'ha caracteritzat i l'ofici aprés en contacte primer amb mestres en diversos espais d'art del seu territori natural, com ara Salt, Girona i Olot, amb l'aquerel.la com a tècnica primera, ampliada després, en pràctica i experimentació personal, a d'altres llenguatges, amb l'aerografia com a companya habitual, referents escultòrics d'aprenentatge, i especial sensibilitat per a les formes i els colors que li ofereix la vida com a punt de partença d'un treball creatiu de rerafons imaginatiu que ha anat mostrant publicament en exposicions des de l'any 1993 fins a la que ara dona sentit al nou cicle d'art del Restaurant Mas Pi de Verges.
La llibertat formal i conceptual continua sent l'orígen dels últims treballs de David de Martín, a partir de la consciència que la realitat pot manifestar-se de maneres molt diverses, més enllà de les seves manifestacions externes i gràcies a la convicció que totes elles són susceptibles de donar sentit a l'existència, en el seu cas, expandida cap a la dimensió desconeguda d'astres i planetes, ingravidament suspesos en espais celestials, per convertir-se en la base d'un joc plàstic de consistència alquímica que justifica, una mica més encara, el paper màgic que ha tingut sempre l'art, des de les pintures dels nostres avantpassats més remots fins a les manifestacions dels nostres futurs descendents, mentre la Terra continui girant, com ha fet fins ara, al voltant del Sol, escalfant, incansable, la nostra vida.
Em plau molt que en Jordi Bofill s'hagi fet càrrec de la responsabilitat artística del Restaurant Mas Pi de Verges, perquè, tot i haver-lo entrevistat a la ràdio en un passat gairebé prehistòric, i de valorar la seva obra, no ens coneixiem gaire i ens hem tornat a trobar, recentment, via xarxes socials, per mitjà de les quals no solament ens hem comunicat sinò que hem fet un parell d'obres compartides, en la seva dimensió virtual, en un treball, insòlit per a mi, de col.laboració artística que ha m'ha servit per trobar noves formes d'expressió, en les quals basaré també les obres que ja preparo per a la meva exposició a Verges, tot agraïnt-li ara publicament que hagi comptat amb la meva presència d'artista de recent formació autodidàctica en progrés constant a la recerca de la meva pròpia identitat creativa, esclau de la meva pròpia genètica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada