Eclipsat per l'ombra de monstres de la fotografia com Henri Cartier-Bresson o Robert Capa, amb els qui va compartir moles experiències i, fins i tot, l'autoria d'algunes imatges, no és fins ara que, gràcies al descobriment de nous documents gràfics, emergeix de les ombres del passat, la figura del fotògraf, polonès de naixement i nord-americà d'adopció i nacionalització, David Robert Szymin, conegut també pel pseudònim de "Chim" o pel nom nord-americanitzat de David Seymour, que ocupa ara, per renovats mèrits, els espais del Centre Internacional de Fotografia (ICP) de Nova York per mitjà de l'exposició "We went back" que presenta, a través de 120 fotografies, l'interessant treball que el fotògraf va desenvolupar a Europa en diversos episòdis de marcat caràcter bèl.lic.
Format definitivament a París, al costat de Robert Capa, Gerda Taro i Henri Cartier-Bresson, Chim, mogut pels seus ideals anti-feixistes, va viatjar a Espanya per fotografiar l'horror de la Guerra Civil, començant un llarg camí vital que el portaria finalment a Nova York per servir a l'exèrcit nord-americà, durant la Segona Guerra Mundial, com a fotògraf i intèrpret, tot i que també va tornar a Europa per fer el reportatge "We went back" (que dóna justament títol a l'exposició de l'ICP) sobre els estralls de la dura postguerra, gràcies el qual va revaloritzar el seu prestigi rebent ofertes professionals diverses, entre les quals, l'encàrrec de la UNESCO per fotografiar els orfes de la gran guerra, que, finalment, va reflectir en el seu llibre "Children of Europe".
Investigacions recents han permés descobrir imatges inèdites, algunes elles en color, de David Seymour, com també han aconseguit demostrar que algunes de les fotografies atribuïdes a Robert Capa eren, realment, seves, demostrant, a la vegada, la gran coincidència de sensibilitats entre els dos professionals, animats pel mateix esperit i per intencions similars, tot i que la fotografia de Chim, es pot distingir perquè reuneix l'elegància i l'art d'Henri Cartier-Bresson i el compromís polític de Capa.
David Seymour va morir el 10 de novembre de 1956, als 45 anys, a la població egípcia de Qantara, al costat del fotògraf francès Jean Roy, quan el vehicle que conduia va ser metrallat per soldats egipcis frontereres, mentre es dirigia a fer un reportatge sobre un intercanvi de presoners al Canal de Suez, durant la coneguda com a "Crisi de Suez".
Admiro el treball de David Seymour, com el de tants altres fotoperiodistes que, com ell, han perdut la vida mentre intentaven mostrar al món l'horror de guerres universals, de les quals en van ser, finalment, noves víctimes, però em dol que, tot i l'evidència d'aquests terribles documents gràfics, els conflictes armats continuen animant el nostre món, generant, sistematicament, escenes indescriptibles, davant la nostra indiferència, tot i l'impacte psicològic que, en principi, ens havien provocat, insensibilitzats, justament, per aquesta malaltissa proliferació de fotografies de terror que, a la llarga, resulten més morboses que efectives.
http://es.wikipedia.org/wiki/David_Seymour
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada