L'espai d'Art del Mas Pi de Verges s'obre ara, d'acord amb el programa establert per Jordi Bofill, que el gestiona, al món creatiu del pintor i poeta Josep Turbau a través de l'exposició "Integració" que es podrà veure des del divendres 15 de març al 15 de maig, tot i que l'acte inaugural serà el dissabte 16 de març a les vuit del vespre amb recital de poesia del mateix Josep, amb l'acompanyament musical d'Olga Bereza, a la veu i a la bandura (instrument tradicional d'Ukraïna), i el cantautor Samuel Arderiu, com a exemple pràctic d'aquest concepte d'integració que dóna nom a l'exposició i anima tot el treball creatiu d'en Turbau.
Des de l'any 1997, quan es va enfrontar per primera vegada a la tela en blanc, com el pagès s'enfronta al troç de terra que ha de llaurar, per sembrar-la posteriorment, i recollir els seus fruits al final del procés, en Josep Turbau, d'arrels familiars agrícoles, ha sabut combinar, amb intel.ligència i sensibilitat, la consistència de la matèria que dóna forma palpable a la realitat de la natura, èssers humans, animals, i elements físics inclosos, amb la dimensió espiritual que li atorga l'alè vital, d'intangible presència, però d'importància cabdal en l'assimilació dels mecanismes que fan possible l'existència, en un procés obert de recerca constant que no s'atura mai, obrint sempre noves incògnites i nous reptes que l'artista aprofita per enriquir-se personalment, tot comptant amb la nostra complicitat, per mitjà d'una acció creativa que és tota una declaració d'amor per a la vida en la seva definició més amplia i complexa, tot atorgant també a l'art significatives qualitats terapèutiques
Com les plantes, que tan bé coneix, les seves composicions, de perfils abstractes, germinen amb la força de la natura, de la qual ell n'és l'instrument, en un procés de treball particular que inclou meditació, observació, atenció i respecte per tot el que l'envolta, i, finalment acció directa en la seva doble concreció, en el gest pictòric, sobre la tela, i en la grafia poètica, sobre el paper, com a manifestació d'un esperit dual que troba en aquests dos camins expressius el seu equilibri i la clau d'aquesta necessitat natural de donar forma matèrica al concepte d'integració que regeix el seu moviment vital físic i intel.lectual.
Sigues tu bella natura
Sigues tu bella
natura
Qui m’aculli en
l’existir
Sigues tu la plena
cura
De meva ànima al
servir
Sigues tu bella
natura
Qui m’arreli en rica
sort
D’una terra que
madura
La llavor del lúcid
cor
Sigues tu bella
natura
Qui em desperti de
l’oblit
Un retorn que no
s’atura
Cap al nucli de
l’esperit
Sigues tu bella
natura
Qui em guiï en el
camí
Passa a passa pròpia,
pura
Recordant l’esdevenir
Amb un senzill llapis sobre un troç de paper qualsevol, escriu en Josep poesies com aquesta, de la mateixa manera que taca teles amb procediments plàstics tradicionals, més preocupat per l'essència de les coses que per la seva aparença, i sempre sensible a la tensió de la superficie de la terra que li permet vibrar com si deixés, temporalment, de tocar-la.
http://jordibofillvisionari.blogspot.com.es/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada