Cercar en aquest blog

divendres, 12 d’abril del 2013

Primaveral jardí familiar

 

















Obvis sincronismes florals han fet que la notícia de la celebració de la gran festa de primavera del Jardí Botànic de Barcelona "Planta't al Botànic", del diumenge 21 d'abril, amb activitats gratuïtes per a tots els públics per passar un magnífic dia a l'aire lliure, entre flors, violes i romaní, hagi coincidit amb les activitats constructives, també gratuïtes, que el meu fill Nils està fent, ultimament, en el nostre particular jardí familiar, en terrassa d'átic santpolenc, oberta al cel, al mar i a l'esglesia parroquial, les campanes de la qual fan inútil qualsevol dubte sobre el ritme horari de població tan injustament marcada per la llegenda del mític rellotge solar.





Tot i que sóc home autònom i força autosuficient, capaç, per tant, de portar, sense massa ajudes externes, la meva casa, reconec que hi ha alguns aspectes que no resolc amb l'eficiència que semblo demostrar en d'altres àmbits, immers en el meu món actual de gran concentració en una activitat creativa, de dibuixant, pintor, facebookaire i blocaire, i, encara, de cuïner casolà, que em condemna a un evident desordre horari i ambiental, en espai petit farcit de llibres, quadres meus i d'altres artistes, papers, i objectes mil acumulats al llarg de la meva vida professional d'home lligat a la cultura, sobretot plàstica, amb connexions naturals amb el paisatge real, del qual en col.lecciono també, desordenadament, objectes trobats, com ara arrels de canyes, fragments de troncs antropomòrfics, pedres polides pel mar o erosionades i moldejades pel vent, i ferros rovellats de perfils animals i humans, que van ocupant, com poden, els espais lliures que troben a l'interior de la vivenda o a la fantàstica terrassa, on conviuen, en involuntària intimitat, amb un bon nombre de plantes, ara ben florides, amb algun que altre cargol, amb els tres llangardaixos habituals, i amb els ocells que venen ara més que mai, coloms inclosos, a menjar les molles de pa que ultimament els deixo des que una merla va entrar a casa anunciat-me l'inci de la primavera.






 













Actualment comparteixo aquesta realitat casolana amb l'últim dels meus quatre fills, en Nils, que tot i no viure sempre amb mi, apareix molt sovint, tot compaginant les seves inicials activitats professionals, entre Barcelona, com a excel.lent futbolista de la Montañesa, i Sant Pol de Mar com a monitor de tennis i padel, i, ultimament com a sorprenent jardiner, dedicat, a estones lliures, no solament a cuidar les nostres flors i plantes, com jo hauria de fer, rec inclòs, sinò a construïr, amb sorprenent habilitat, desconeguda per mi, les estructures de fusta per contenir-les, com jo no sabré fer mai, com una fantàstica jardinera que m'omple d'orgull, mentre em demostra que en Nils té tant bona la cama esquerra per xutar, com la dreta per fer aquests treballs de bricolatge casolà que jo, que ja tinc dificultats amb els mobles d'IKEA, seria incapaç de fer.








La seva dedicació a les flors del nostre jardí  ha augmentat, una miqueta, el meu sentiment de culpabilitat per la meva laxa actitut floral, tot i que em plau contemplar les flors naturals o les que els artistes han immortalitzat al llarg del temps en els seus quadres, fins al punt que, integrant-me de nou en aquest món natural que havia descuidat fins ara, he comprat, avui mateix, flors noves per enriquir el jardí, i com a celebració natural de la primavera i en honor al perfil més jardiner d'en Nils, he fet també aquest blog, construïnt-lo, talment, com si fos la seva jardinera.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada