Cercar en aquest blog

dilluns, 22 d’abril del 2013

Roses pintades

 



Tot i que valoro com cal jornada tan especial com la Diada de Sant Jordi, del Llibre, de la Rosa, dels Pastís, i de l'Estelada, recordo força negativament les experiències viscudes al llarg del temps, de Diada llibresca en Diada llibresca, quan, amb els meus fills petits, des del primer fins al quart, intentava, sense èxit, fer-me un lloc entre la multitut per accedir, mans ocupades amb els infants, a la contemplació dels llibres de qualsevol de les parades ubicades en els espais més transitats, però també tradicionalment més atractius, de la ciutat, com ara la Rambla, plena de gom a gom, de ciutadans llançats sense contemplacions a la recerca dels preuats objectes que la tradició, els mitjans, i el país sencer, convertien en imprescindibles, com a símbols necessàris de cultura, de festa i d'amor particular i universal.




  
El negoci de la cultura té, en jornades com la de demà, la seva expressió més fidel, excercint tanta pressió en llibreters, escriptors, floristes i pastissers, com en els simples ciutadans, que concentren, uns i altres, espectatives, excitacions i emocions excessives que, distribuïdes al llarg de l'any, resultarien, segons la meva opinió, molt més sanes i equilibrades, com a demostració d'autèntiques actituts culturals normalitzades dia a dia, de consumidors habituals, i no compulsius, de cultura literària, de posicions polítiques, de referents gastronòmics, d'amor carnal, familiar o patriòtic, i de respecte per la pròpia ciutat que sembla que només retrobem en moments altament mediatitzats com aquests.



En dies com aquests no em plau que plogui, però tampoc m'agrada que faci aquest sol excessiu  que uns i altres, que hi han depositat gran part de la seva energia, per negoci que no tant per oci o gaudi desinteressat, desitgen, esperant les vendes que no faran mai al llarg de l'any, entre d'altres coses, perquè, per costum, les polítiques comercials d'uns i altres, tendeixen a aprofitar els nostres mecanismes emocionals, perquè, per reflex condicionat, actuem amb la intensitat prevista, en jornada tan excessivament dirigida.


Em plauen els llibres, però detesto la seva mitificació tant com la dels ecriptors, que entren en malsana competició per arribar a assolir el discutible títol d'autors més venuts, de la mateixa manera que dediquen els seus volums a centenars de ciutadans desconeguts que s'en van feliços a  casa amb autògraf de valor similar al que obtenen els nens quan aconsegueixen la firma dels grans cracs del futbol, o dels seus espavilats biògrafs, alguns dels quals, curiosament, han entrat també en la competició literària, i molts d'ells, finalment, la guanyaran.




Em plauen els llibres, però com a artista plàstic, sempre m'ha sorprès que el sector que represento no tingui el mateix suport institucional que el literàri, juntament amb el dels productors de roses, el dels pastissers, el dels fabricants d'estelades, i el de tot aquell àmbit professional connectat amb món de la restauració, que, tangencialment, també en resulta molt afavorit.


De manera que demà compra't un llibre, una rosa, un pastís i una estelada, mentre observes avui, en aquest blog, algunes roses pintades i els meus dibuixos que l'il.lustren.







1 comentari:

  1. Doncs sí, posats a enyorar, jo també trobo a faltar el dia del quadre o del dibuix. Probablement seria tan fantàstic com el dia del llibre, ves a saber. Mentrestant, a treballar.

    ResponElimina