Entre els assistents a l'acte inaugural de l'exposició del Col.lectiu Artpirineus que va tenir lloc ahir, dissabte, 4 de maig, a La Cabanya del Castell de Montesquiu, tot just després d'haver clausurat la dels artistes santpolencs, entre els quals també hi vaig exposar jo, hi havia un home alt, amb ullers, i barba i cabells blancs, que va resultar ser el pintor Pau Elías, a qui jo, tot i que haig de confessar, com en altres ocasions, que no ho acabava de recordar, vaig entrevistar en algun moment de la meva llarga trajectòria radiofònica amb motiu d'alguna de les seves exposicions.
Dolgut per la meva llacuna mental, no he pogut fer altra cosa que, aparcant momentaniament el treball del col.lectiu Artpirinencs per parlar-ne un altre dia, interessar-me immediatament per la vida i miracles d'en Pau Elías en la seva realitat actual, convertint-lo en el protagonista del bloc que ara estàs llegint.
De manera que ja estic en condicions de dir-te que Pau Elías va néixer a Barcelona l'any 1948, tot i que ja fa un temps que viu i treballa a Campdevànol, on ha trobat l'atmosfera natural òptima per desenvolupar una creativitat plàstica de perfils postmoderns i avantguardistes, que té la seva base ens els primers dibuixos que va fer, temps ha, en un primer context educacional de pensament lliure, respectuós i amant de la convivència, que, amb el temps, ha estat també l'eix conceptual de tota l'obra posterior i actual, de factura personal com a pintor lliure i independent que ha fet del seu ofici una actitut de vida més que un estil plàstic determinat.
Estudis de Dret, dibuix, pintura, imatge i disseny, han arribat a permetre que en Pau Elías, sigui com és en aquests moments, i pinti com pinta, en un camí d'evolució progressiva des dels conceptes acadèmics dels inicis fins a la gran llibertat creativa actual, en aquests moments centrada en la recreació gràfica dels alfabets d'arreu, en una llarga sèrie començada l'any passat que dóna a la lletra destacables i diferencials valors plàstics, en composicions lliures, entre l'abstracció i la figuració, que, ofereixen, en el seu conjunt, la bellesa dels llenguatges universals, antics i moderns, en la seva connexió natural amb les seves diverses cultures, en un treball plàstic que les dignifica, respectant-les com a manifestacions naturals de la intel.ligència i la sensibilitat de l'home, mostrant-se, finalment, com un autèntic estudi arqueològic de la vida a partir de la gràfia de les lletres que la defineixen.
Pau Elías dota la seva pintura actual del caràcter doblement comunicatiu que té la lletra, en la seva dimensió d'unitat del llenguatge escrit, i en la de d'imatge gràfica, on disseny i pintura coexisteien també amb la mateixa naturalitat que ho fan religió i cultura, de la qual, les lletres en són, sovint, els seus signes externs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada