Cercar en aquest blog

dijous, 20 de juny del 2013

Catalunya Ràdio, 30 anys

 



Avui, que Catalunya Ràdio fa 30 anys, no puc menys que dedicar-li el meu blog , entre d'altres coses perquè els primers 27 anys d'aquests 30 em pertanyen, d'alguna manera, des que hi vaig començar a treballar quan aquesta madura Catalunya Ràdio actual era només una idea i un projecte de futur ben incert, fins que la vaig deixar, acceptant un plà de prejubilació, aviat farà 3 anys, per convertir-me en el que sóc ara, un extreballador de Catalunya Ràdio que recorda, entre el plaer i el dolor, com si de la mateixa vida privada es tractés, el temps passat.

 



Llicenciat en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona i pintor vocacional, l'atzar em va convertir en el radiofonista atípic que va trobar, finalment, a Catalunya Ràdio, després d'iniciar-me, microfonicament parlant, a Ràdio Nacional, com a crític d'art de la paraula, l'atmosfera idònia per establir comunicació, en viu i en directe, amb tots els artistes plàstics del país, i alguns d'arreu, primer, i amb tota el món de la cultura, després, des de diversos programes, amb Babel (9 anys en antena nocturna) com a més paradigmàtic, significatiu i referencial, tot i que també havia transitat, anteriorment, per l'univers de la imatge com a guionista i reporter, especialitzat en la crítica d'art, en diverses produccions a TVE, des dels seus estudis, ja desapareguts, de Miramar, i, posteriorment, des dels, encara vigents, de Sant Cugat.


M'he enriquit humanament i tecnicament, tot i les dificultats que vaig tenir, i que encara tinc, d'assimilació de les noves tecnologies, al llarg d'aquests temps de canvis radicals,  formals, conceptuals i pràctics, del món de la comunicació radiofònica, fins arribar a poder gestionar, amb certa agilitat, aquest blog d'art que alimento gairebé diariament, gràcies al que vaig haver de fer, per una obligació professional, que després va ser molt plaent, a iCat fm, quan la paraula radiofònica havia d'anar acompanyada de les seves corresponents imatges, entre les quals, vaig començar a introduïr els meus propis dibuixos, que ara, evolucionats també, tècnicament i formal, continuen il.lustrant els articles del meu post o tenint vida pròpia com a autèntiques obres d'art, al marge de la seva discutible qualitat.


Més enllà de la meva trajectòria com a radiofonista cultural, Catalunya Ràdio, em va permetre recòrrer el país, gràcies a la secció "On és en Claudi?", del programa de cap de setmana "El Suplement" de Xavier Solà, quan, convertit en el meu propi personatge, identificat per les seves llampants camises africanes, m'amagava, cada diumenge, durant 6 anys, en indrets significatius de la geografia catalana, al bell mig d'una fira, al costat d'un menhir, dins d'un museu o abraçat a un arbre centenari, en un joc de pistes que premiava als oïents que em trobaven, després de fer sonar una botzina, el só de la qual va arribar a assolir una dimensió gairabé mítica, trencant el ritme del programa per anunciar als quatre vents que ja m'havien descobert.


En el silenci que aquest blog exigeix, recordo, avui, els milions de paraules que vaig escriure primer, guionant-les, per dir-les, després, magnificades pel micro amic i els imprescindibles auriculars, que al començament no podia suportar, per exigir-los, després, per escoltar  correctament la meva pròpia veu exapandint-se cap a l'univers exterior, com a suport del ric contingut cultural dels milers d'entrevistats als qui vaig servir de vehicle de comunicació sensible, mentre jo m'enriquia, també, amb la seva presència.


Per molts anys, Catalunya Ràdio. Sempre al teu costat!!!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada