Cercar en aquest blog

dimecres, 12 de juny del 2013

Jordi Budí

L'any passat vaig tenir el plaer de passar uns quants dies a la casa que l'amic Raúl té en el solitari i ferèstec paratge de La Palma, a 25 minuts a peu de la població de San José del municipi almerienc de Níjar, a tocar del Fraile, la muntanya més alta (500 m) de la zona, des de la qual es contempla una gran part de la realitat d'aquesta dura i atractiva part de la geografia andalusa, amb el Cabo de Gata a l'horitzó , una mica abans, la fantàstica platja de Genoveses, i, en la llunyania, la blanca realitat de Sierra Nevada.



Paisatge ventós i pelat, farcit de figues de moro, pites i pedres volcàniques, tant dur com atractiu alhora, trencat pel jardí edènic que en Raúl ha anat creant al llarg d'un bon tros de vida d'eremita allunyat del món, auster i autosuficient, clòs en vivenda de manufactura personal, entre plaques solars i privilegiat pou d'aigua, com a font d'una vida de perfils orientals oberta a la natura pels quatre costats, ocupada en la contemplació de l'existència des del seu propi interior i en la dinàmica casolana relaxada de sol a sol, acompanyat del seu gos, del passeig fins a la platja nudista, de la lectura filosòfica, del menjar vegetarià i de la ingesta permanent de tès o infusions de les flors que envolten la seva realitat.




He tingut, ara fa poc, el nou plaer d'ocupar aquesta casa, ara en la meva pròpia soledat, al llarg d'una setmaneta, amb el mateix ritme vital d'en Raúl, tot i que jo, inquiet de mena i nou a la plaça, caminava cada dia fins a San José, o fins a les platges circumdants, des de la Isleta del Moro a Genoveses, sentint la força d'aquest vent que ha inspirat també el meu "Ocell de sorra", i establint comunicació amb alguns artistes catalans, com en Xavier de Torres, a qui ja coneixia telefonicament, la Marta Rodríguez, artesana amiga d'en Raúl, l'Oli, amic de la Marta, o en Jordi Budí, a qui vaig conèixer casualment quan va aparèixer, en la seva fidel bicicleta, a l'entrada del jardí, amb la intenció de tornar el llibre "El camí de Chuang Tzu" que en Raúl li havia deixat feia un temps.







Tot i que ens vam conèixer en castellà, quan em va dir que es deia Jordi, ja vaig veure que es tractava d'un català, i d'un català que també pintava!!!.....Dies després vaig anar a trobar-lo a San José on exposava, a peu de carrer, petites pintures a l'oli sobre fustes recuperades del mar amb les imatges de paisatge corresponents al que veia des de les platges on les havia trobat, en una noble actitut tant ecològica com estètica, que domina també les seves pintures més formals, centrades actualment en el mite del Minotaure, que ell tracta amb el rerafons surrealista que sempre li ha agradat, deixant-se de literatures i parlant, basicament, de pintures, en plàstiques composicions a tocar de la blavor mediterrània que l`acompanya, des de Barcelona a San José, en l'atmsofera lluminosa que li dona l'energia per veure, viure i pintar.







Li vaig comprar una fusta pintada i m'en va regalar una altra, i vaig adquirir també dos petits quadrets, de paisatges realistes, alhora que molt poètics, de la geografia del territori, de la gironina Laura Casas, la companya d'en Jordi d'una aventura creativa i vital a Almeria que arriba ara a la seva fí, convençuts que el seu futur l'han de trobar ara a Itàlia, sempre, però, al costat del Mar Mediterrània i d'una cultura que, tot i les subtils diferències, és també la seva.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada