Cercar en aquest blog

dijous, 13 de juny del 2013

Oliver Schantl i Wies Galjaard

L'Oliver Schantl, artista austríac de 40 anys, és un dels personatges curiosos que vaig trobar, casualment, durant la meva recent i curta estada a la població almerienca de San José, on l'Oliver s'hi va instal.lar fa un parell d'anys, després de passar-ne set en una cova de San Pedro, paradís natural del hippisme internacional amb perfils d'una certa autenticitat tot i la degradació històrica d'aquest sistema de valors que l'Oliver va practicar amb convicció i molt bona fe, cultivant les seves pròpies verdures, fent meditació i ioga, i dedicant-se a l'artesania com a mitjà de creació personal i de subsistència, tot i que sempre havia sentit una passió natural pel dibuix i la pintura, que, ara, vol treballar seriosament, deixant, progressivament, part de les seves vivències anteriors.




Oliver Schantl va deixar Austria, i la vida "normal" que feia aleshores, als 28 anys, per viatjar arreu del món, a països com ara l'Àfrica, l'ïndia, Tailandia i Sri Lanka, aprenent a viure a prop de les cultures orientals i de les seves habituals pràctiques de vida meditativa, per ser, després i durant dos anys, professor de ioga a Alemanya, i passar quatre mesos fent el Camí de Santiago, a peu des de Viena, amb els seus enormes peus que, temps després, trepitjarien també, descalços, aquestes pedres volcàniques del paisatge almerienc, que jo he hagut de superar, amb dificultats, tot i les meves confortables botes de muntanya que vaig comprar expressament per caminar per terres tanzanes.






La terra vermella d'Almeria i la seva vegetació de figues de moro, palmitos i atzavares, són la base natural de la pintura actual de l'Oliver Schantl, en aquest nou camí que vol emprendre ara per fer de la pintura, amb tocs d'acrílic i gran profunditat emocional, la raó principal d'una vida nova que vol començar ara mateix, al costat de la seva companya, la també pintora, Wies Galjaard, deixant San José i viatjant cap a Holanda, terra nadiua de Wies, una pintora de formació també autodidàctica que als 37 anys preten centrar-se, com l'Oliver, en la força comunicativa de l'art, com a font de plaer existencial, de coneixement emocional de la vida, de connexió sensible amb els altres i d'autoconeixement personal, amb estil figuratiu que assimila també els elements vegetals i la dimensió abstracte de l'univers pictòric de l'Oliver.











Afortunat, fins ara, en totes les seves decisions, l'Oliver, tot i el moment difícil actual, sobretot per a qüestions artístiques, ha decidit esdevenir pintor amb totes les seves conseqüencies, en aquesta aventura que ara vol emprendre, al costat de la Wies i amb sensibilitats compartides, cap a un nou territori holandès que, tot i la seva bellesa, no tindrà els elements naturals, físics i atmosfèrics, que han alimentat, fins ara, les seves emocions, encara que en trobaran d'altres, desconegudes per ara, que els substituiran, sense perdre mai aquella lluminositat mediterrània que els ha ensenyat a mirar la vida d'una manera especial, en les càlides terres del sud d'Espanya.





1 comentari:

  1. Ja m'he acostumat a veure cada dia el teu blog i les teves pintures; potser per això no te les comento però sempre m'interessen. Trobo curiós aquest afany de repetició, una mena de mandala. També els colors me'ls recorden. I molts, molts parells, bessons diria.Intrigant. A què es deu?

    ResponElimina