La Fundació Mapfre de Madrid presenta, fins a l'1 de setembre d'enguany, la primera exposició a Espanya del gran fotògraf nord-americà Emmet Gowin, tot recollint els seus universos íntims, en rigurós blanc i negre, amb la seva esposa, Edith Morris, com a objectiu principal i constant d'una mirada fotogràfica interessada, des dels inicis, per la natura i els cicles de vida, tot i que abans de la fotografia s'havia sentit atret pel dibuix, com a vehicle funcional de la fascinació que li produïa la contemplació de la bellesa de la flora i fauna que l'envoltaven.
Nascut a Danville (Virginia) l'any 1941, Emmet Gowin va viure la rigidesa moral d'un ambient familiar d'infanetesa marcat per la condició de pastor metodista del pare, i d'una mare descendent d'una estirp de quàqueros, tot i que va aconseguir combinar, amb sensibilitat natural, la forta rigidesa paterna amb una actitut materna més dolça i relaxada.
Fotògraf de factura tècnica impecable, tant en la seva el.laboració artesanal, com en l'estructura compositiva, les fotografies d'Emmet Gowin capturen les emocions dels moments viscuts en un ambient familiar on els retrats dels personatges es fonen amb el seu entorn natural, per reflectir cicles vida on les coses passen d'acord amb la seva pròpia essència natural i en funció de les relacions físiques i espirituals que s'estableixen entre persones, en tots els seus plans, fins i tot el sexual, amb maternitat inclosa, en contacte directe amb els animals i els espais físics que són els escenàris del model de vida nord-americana que els correspon i del qual aquestes fotografies en són testimoni antropològic i social directe.
El mateix Emmet ha afirmat, més d'una vegada, que les seves fotografies són una forma de retenir, intensament, un instant de comunicació entre un èsser humà i un altre, o que hi ha coses en les nostres vides que si no es conten, si no s'escriuen, o, sobretot, si no es fotografien, es perdrien en l'oblit, i, a la pràctica, deixarien d'existir, com si, de fet, no haguessin existit mai, més que en la nostra pròpia imaginació de discutible veracitat amb el pas del temps i els estralls causats en les nostres ments.
Conscient que la fotografia dóna cos físic a la nostra experiència de vida, Emmet Gowin s'ha dedicat a fotografiar les seves pròpies experiències vitals, amb el seu entorn familiar, al començament, com a escenari central, i amb entorns més amplis, posteriorment, per captar l'essència de la terra, ajardinada o erma, des del cel o en contacte directe amb els diversos terriroris nord-americans, amb mirada més estètica que ecològica, interessada en descobrir els bells efectes formals causats per accidents meteorològics de caràcter natural o per la pròpia mà erosionant de l'home.
Emmet Gowin, home de caràcter i comportament afable, senzill, i honrats, ha fet, de la fotografia, poesia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada