Enric Maass

 

Fa relativament poc, mentre treballava en l'edició dels cartells i postals de la meva exposició "Papillonscopi" a la impremta Pons Ribot d'Arenys de Mar, vaig conèixer la poetessa Teresa Bertran (Teresa d'Arenys) que hi havia anat per seguir el procés editorial del seu libre "Epístola a un amic mort", dedicat, com vaig saber després, al seu marit, el pintor Enric Maass (malauradament traspassat el 16 de febrer d'enguany) impulsada, com diu ella mateixa a la portada del llibre, en primera persona, i dirigint-se a l'Eric, per aquesta suma de sensacions: "Em cal recordar, reviure-ho tot, si és que t'ho he d'explicar tal com sento que m'has demanat en l'instant de partir..."

Entro doncs, impulsat per la meva pròpia necessitat de recordar, tot i que no el coneixia, en l'univers particular de l'Enric Maass, aquest pintor i escultor nascut a Stuttgart l'any 1942, i mort, com et deia, a Arenys de Mar, aquest 2013, després d'una interessant trajectòria creativa marcada pel coratge, la sinceritat i el risc, com a valors coincidents en una personalitat de perfils culturals diversos, entre l'herència mallorquina, per part de mare, i la berlinesa, per part de pare, en connexió directa amb una nissaga de pintors i gravadors, que van definir, poderosament, la seva sensibilitat artística i la posterior dedicació a l'escultura i a la pintura.

 

Instal.lat, inicialment, en l'informalisme abstracte, forma part del grup Síntesi, amb Carles Mensa i Teo Asensio, tot participant en el primer Cicle d'Art d'Avui, organitzat pel Cercle Artístic de Sant Llluc, al costat d'altres artistes de perfil similar i vocació avantguardista, fins que, al tornar del servei militar a Melilla, abandona l'estela d'aquest col.lectiu, per dedicar-se a dibuixar, amb estil propi, tot mostrant la seva obra en diverses poblacions espanyoles en un camí de renovació formal que es va radicalitzar quan l'any 1974, s'instal.la a Horta de Sant Joan amb la Teresa, a qui acabava de conèixer, per viure, plegats, una particular aventura essencialista, allunyats de la banalitat urbana i de l'èxit que ja havien conegut, per treballar, i treballar-se, interiorment, en una experiència que la Teresa va traduïr, poeticament, en el seu llibre "Versos de vi novell", amb il.lustracions, de marcat caràcter figuratiu, tot i que molt avançades en tècniques i textures, de l'Enric, que ja buscava, aleshores, també amb la seva pintura, aquella connexió harmònica amb la natura, home inclòs, i, per extensió, amb tot l'univers, de valoració emocional de les petites coses de la vida, que ell va saber magnificar amb la força dels seus pinzells.

Les il.lustracions de l'Enric Maass també van acompanyar les tankas de la Teresa publicades en el nº 8 de la revista de cultura i idees Rels (hivern de 2006), en la qual el pintor hi col.laborava habitualment, per il.luminar graficament, en aquest cas, paraules com aquestes:

Tanka

Ara s'atura

sojorna una paraula

dins les mans, fràgil,

insecte, i les mans s'obren

amb una fressa d'ales.

Acabada l'etapa vital d'Horta de Sant Joan (1974-1984), la parella es va instal.lar a Arenys de Mar, per continuar els camins creatius corresponents, tot i que l'Enric va tardar un parell d'anys en tornar a exposar la seva obra, cosa que va anar fent, posteriorment, i fins a la seva mort, a Barcelona, Girona, Vilassar de Mar, Canet de Mar, o el mateix Arenys.

Celebro haver trobat la Teresa d'Arenys, lamento la seva recent viudetat, desitjo que la seva voluntariosa necessitat de mantenir viu el nom de l'Enric Maass, el seu company de singulars aventures vitals i professionals (entre el dolor de viure i el plaer de crear, o el plaer de viure i el dolor de crear) tingui èxit, i espero que la seva obra sigui projectada publicament com es mereix.