Cercar en aquest blog

dilluns, 12 d’agost de 2013

Oriol Maspons

Ens acaba de deixar l'Oriol Maspons (Barcelona 1928-2013) un dels millors fotògrafs catalans de la segona meitat del segle XX, amb Creu de Sant Jordi inclosa (2006), i un dels de més gran projecció internacional, entre d'altres coses, per les tres obres que el MoMA (Museu d'Art Modern de Nova York) li va comprar, l'any 1958, per a la seva col.lecció permanent, o pel fet d'haver estat considerat, l'any següent, millor fotògraf de l'any, a la Gran Bretanya.



Nascut en el si d'una família burgesa de Barcelona que li va permetre gestionar emocions intel.lectuals i artístiques sense maldecaps econòmics, l'Oriol descobreix a París, l'any 1955, la seva vocació fotogràficam, quan hi havia viatjat per feina de l'empresa d'assegurances on treballava aleshores , establint contacte amb el "Club 30x40", una associació fotogràfica parisenca creada l'any 1952 per Roger Doloy amb postulats propers a la fotografia subjectiva, i col.laborant, paral.lelament, en diverses revistes de prestigi, com ara Paris Match, Elle o Boccacio, per aconseguir l'experiència necessària per convertir-se en fotògraf professional, ja a Barcelona, tot just tornar de París, l'any 1957.


En aquell temps el trobem formant part del consell editorial de la revista AFAL, connectat amb l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, publicant a Artes Gráficas fotogràfies i coneptes, com el que ell va denominar "salonisme" o fotografia pictorialista pensada només per guanyar concursos de dubtosa qualitat, o sent també present, com a membre del grup Nova Vanguardia, al costat de Xavier Miserachs, Ramons Masats o Oriol Maspons, entre d'altres, a la revista Imagen y Sonido.


Oriol Maspons passarà a la història com el fotògraf que va saber captar, amb la seva mirada sensible, la realitat fosca de la postguerra espanyola, en significatives imatges del Somorrostro barceloní, el trànsit cap al canvi social que el turisme incipient semblava apuntar, i les vivències més glamouroses de la "Gauche Divine", amb el club "Boccacio" com a seu barcelonina, i la vida eivissenca, entre la moda i la revolució contracultural, com a perllongació geogràfica natural d'aquell moviment cultural que va marcar el ritme de la vida social de la Barcelona dels anys 60 amb efectes temporals encara evidents.




Entre la moda, la publicitat, el fotoreportatge i el retrat, ha transcorregut la llarga vida d'aquest home que va decidir ser fotograf només per lligar més, per, al marge de lligar més o menys, convertir-se, finalment, en aquest gran fotògraf que, maluaradament, ens ha deixat ara, definitivament, als 84 anys, en l'última instantània de la seva existència.




http://es.wikipedia.org/wiki/Oriol_Maspons

Cap comentari:

Publica un comentari