Ara, dos anys després de la seva mort, Canals Galeria d'Art de Sant Cugat del Vallès, recorda, amb una exposició de les seves obres de petit format, l'artista Josep Grau-Garriga (Sant Cugat del Vallès, 1920-Saint Mathurin Sur Loire (França), 2011), com a homenatge a l´home que va liderar la transformació de les tècniques del tapís tradicional en llenguatge de perfils absolutament contemporànis, per concepte, forma i tractament matèric, des de la fàbrica Casa Aymat de Sant Cugat, com a bressol d'aquella fantàstica Escola Catalana de Tapís, que va projectar internacionalment el seu nom, la seva ciutat nadiua, i el seu país, tot i que, encara que va rebre la Creu de Sant Jordi, va obtar per residir a França, els últims anys de la seva vida, on va trobar l'aixopluc emocional i el suport intitucional que li van permetre treballar amb una llibertat inusual i amb el reconeixement corresponent que els ambients culturals catalans no van saber oferir-li del tot.
De l'1 d'octubre al 30 de novembre, Canals Galeria d'Art de Sant Cugat del Vallès et convida a recuperar la memòria, tot contemplant les seves obres, de Josep Grau-Garriga, artista del tapís per excel.lència que, tot i aquesta pràctica que li va donar fama i prestigi internacional, no va abandonar mai el llenguatge de la pintura, alternada amb el collage, que va marcar les seves primeres intencions artístiques, per assolir, finalment, una forma personal d'expressió híbrida, on tot trobava el seu lloc, la seva funció i el punt d'equilibri necessàri per donar sentit al conjunt, estimulant, poderosament, els nostres sentits, a cops de plasticitat de gamma alta.
Recordo, amb especial emoció, un retrat que va fer del seu fill, que consistia, senzillament, en un dels jerseis que havia portat de petit, fixat sobre la tela, entre quatre pinzellades de color intens, que em va fer reflexionar sobre el valor emocional de la roba, com a contenidor màgic de les nostres pròpies vides, i, com a manifestació matèrica de la nostra pròpia personalitat, fins al punt de poder arribar a pensar que la nostra roba conserva, intacta, la nostra pròpia energia, més enllà de la seva evident funcionalitat, i temps després de la nostra pròpia mort, com aquests quadres de Grau-Garriga, que s'exposen ara a Sant Cugat, que recuperen la seva memòria i el tornen a fer visible entre nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada