Aurora boreal

Aprofito, una vegada més, la fotografia d'una fantàstica aurora boreal feta a Islàndia per l'amic i veí de Sant Pol de Mar, Albert Capell Brugues, per il.luminar el meu blog d'avui, totr retent, paral.lelament, homenatge emocionat a la bellesa d'una natura que l'art preten imitar, algunes vegades, normalment sense acconseguir-ho del tot, tot i que res no no tingui a veure la capacitat d'imaginació creativa de l'home, amb tots els seus components intel.lectuals, ultra els ètics i estètics, amb aquestes manifestacions espontànies de plasticitat natural que responen a involuntaris fenòmens físics aliens a qualsevol consideració moral.

Les aurores polars (aurores polaris), que a l'hemisferi nord reben el nom d'aurores boreals, i a l'emisferi sud, el d'aurores australs, tenen fantàstiques explicacions mitològiques i folklòriques que les associen a les ànimes dels difunts, les balenes, o els llops, però, de fet, són el resultat de la topada entre diverses partícules energètiques del sol i els gasos de la ionosfera, que provoca aquest espectacle lluminós d'esclatans tons vermells, verds, blaus i violetes, que justifiquen el seu nom, perquè s'assimilen als colors de la sortida del sol (Aurora, de la deessa romana de la matinada), i perquè es produeixen en els ambients polars dels territòris del nord d'Europa (Bóreas, el nord)

Les aurores boreals són visibles, habitualment, de setembre a març, en l'ambient especialment gèlid que jo també vaig conèixer a Islàndia, en viatge laboral  que no boreal, tot i que també, que em va permetre contemplar aquest fantàstic espectacle de les aurores boreals quan, de matinada, entre d'altres feines, em dirigia cap al port de la petita població de Höfn, on residia aleshores, a descarregar vaixells, sota aquelles esclats lumínics celestials que els meus companys islandesos em van explicar que es tractava de les "llums del nord", i que avui mateix acabo de saber que eren autèntiques aurores boreals, ja que les "northern lights" volen dir exactament això: aurores boreals!

Aquestes excepcionals aurores boreals, que jo vaig veure, pensant que només veia senzilles "llums del nord", ara fa ben bé 40 anys, són d'aquell tipus de fenòmen que cal contemplar, en viu i en directe, al menys una vegada a la vida, perquè, tot i la precisió de les imatges fotogràfiques que testimonien la seva bellesa, com les de l'Albert i d'altres que il.lustren aquest bloc boreal, veure-les immers en el paisatge del nord glaçat, afegeix components atmsofèrics i emocionals que cap reproducció mecànica, per més sofisticada que sigui, i tecnicament més perfecte, no et podrà transmetre mai.