Cercar en aquest blog

dissabte, 9 de novembre del 2013

Carme Pujol

 

















L'escultora, de contundència clàssica i dimensió matèrica plenament contemporània, Carme Pujol presenta, fins al 9 gener de l'any que ja es va acostant, l'exposició "En algún lugar del amanecer", a la Sala Medes del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, tot establint diàleg íntim, físic i conceptual, estètic i ètic, entre l'única obra presentada, del mateix títol que l'exposició, i les parets de l'espai expositiu, per desenvolupar, una vegada més, un discurs personal fet de contrastos materials, en aquest cas, com, en molts tant altres del seu treball creatiu, entre el ferro i el cautxú, com a metàfora de la diversitat de textures emocionals que determinen les nostres vides, en camins personals d'alternances sensibles, entre la duresa del dolor i la suavitat del plaer, detectables, sobretot, quan girem la mirada enrere i observem el rastres de la nostra pròpia progressió existencial.


Ja em va intererssar molt l'obra de la Carme quan la vaig veure, per primera vegada, exposada a la Fundació Niebla, i, no fa gaire, en el context de la 6a Ruta de l'Art de Castelló d'Empúries, en una experiència plàstica col.lectiva que vaig tenir també el plaer de compartir amb ella i molts altres creadors contemporanis, tot i que el meu camí, com a artista, és ben breu comparat, per exemple, amb el de la mateixa Carme, que té un llarg currículum de 18 anys d'experimentació plàstica, en territori concret de manipulació dúctil de materials diversos, que exigeixen, al marge de la nostra mirada, el contacte físic directe, per experimentar en la nostra pròpia pell, la sensació que ja intuïm només en l'observació llunyana de la forma.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada