Víctor Mira (Saragossa, 1949-Seefeld, Alemanya, 2003) va ser un artista genuí, que va viure la pràctica de l'art com a perllongació natural de la seva pròpia vida, fent servir els estris creatius com a vehicle plàstic de les seves emocions, de les seves obsessions i de tots els seus fantasmes, roturant, sobre teles, papers, i diverses matèries escultòriques, les empremtes sagnants del seu sentit tràgic de la vida, amb el símbol de la creu com a icona fonamental de tot el seu treball de profunda reflexió sobre la condició humana des de la seva pròpia experiència existencial.
Víctor Mira era com un animal creatiu que vivia per l'art i per a l'art amb l'actitut isolada d'un monjo, allunyat de la societat, no perquè no li interessessin els altres, si no perquè, d'aquesta manera, podia veure'ls millor, tot intentant entendre, una mica més, la natura humana.
En Víctor va ser un artista polifacètic que va trobar camins creatius diversos per comunicar-se amb ell mateix i amb el món que l'envoltava, i, tot i la seva formació autodidàctica, va arribar a dominar les lleis del dibuix, del gravat, de la pintura, de la ceràmica, de l'escultura, i, fins i tot, de la literatura, trobant, en la paraula, el complement ideal del seu univers gràfic.
La violència de les seves imatges trasbalsava la sensibilitat d'un sector cultural que, en terra aragonesa d'orígen, i en terra catalana d'adopció i nova formació, no va saber entendre prou la força del seu gest, fins al punt que, exiliat de si mateix, va trobar en terres alemanyes l'espai idoni per al desenvolupament del seu art, en totes les seves facetes.
L'any 2003, poc després de rebre l'honor de ser considerat el millor artista espanyol viu a la fira ARCO,. va morir, atropellat per un tren a la població alemanya de Seefeld, en una circumstància poc clara, que per a alguns va tractar-se d'un suicidi, i per a d'altres, senzillament, d'un malaurat accident.
Ara, 10 anys després de la seva mort, el món de les galeries el recorda amb diverses exposicions com la que s'inaugura demà, dijous, 28 de novembre, a les 19:30h, a la Galeria Ignacio de Lassaletta, amb presentació del crític Vicenç Altaió, en un projecte compartit amb N2 Galeria i Galeria Eude, que perllongarà la possibilitat de contemplar l'obra de l'artista fins al mes de febrer de 2014, de la mateixa manera que també ho podràs fer actualment al Centro de Arte y Naturaleza (CDAN) d'Osca per mitjà de l'exposició "Víctor Mira: El arte como transgresión", d'acord amb el caràcter, essencialment trangressor, de Víctor Mira, a qui també em plau recordar, avui, en el meu blog.
Magnific blog i treball Claudi
ResponElimina