Cercar en aquest blog

dijous, 5 de desembre del 2013

Jordi Alumà

 





Tot i que el pintor Lluís Ribas m'acaba d'informar de la inauguració, el próxim dijous, 11 de desembre, de l'exposició "L'esclat creatiu a al Floresta-Sant Cugat-Còmic i il.lustració" que podràs veure a la Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès fins al 4 de març de 2014, gràcies a una inciativa seva, i al patrocini de l'Ajuntament, per revisar la importància del moviment creatiu que en aquest territori es va generar cap als anys 60 a l'entorn del ric món creatiu d'aquelles primeres històrietes gràfiques que després van exel.lir en el llenguatge del còmic i de la il.lustració del nostre temps, jo em quedo avui amb l'exposició "Jordi Alumà-75 anys de pintura" que en Lluís t'ofereix, en el seu Espai Lluís Ribas, fins al 15 de desembre.


Som davant d'una exposició extraordinària que ens permet retrobar-nos amb l'univers creatiu de Jordi Alumà (Barcelona, 1924) per mitjà de 15 obres, fetes especialment per a l'ocasió, que reuneixen els trets característics d'aquest nonagenari artista que va començar tocant temes de caràcter religiós i esperit i composició mediavalitzants, per definir l'estil, que ja el definiria posteriorment, cap als anys 60, quan  va adoptar el figurativisme de perfils geometrics, d'essència cubista, útil per a traduïr la realitat que l'envoltava, amb temàtiques obertes, des del món de l'esport, que va treballar intensament, fins a qualsevol manifestació de la vida humana, entre natures mortes, paisatges i figures, tractades sempre amb exquisida sensibilitat.


En Jordi, que és considerat com a un dels grans coneixedors de la tècnica del retaule, té un llarg curriculum expositiu areu del món, però, curiosament, no es prodiga gaire a casa seva, mostrant, habitualment, la seva obra cada 3 o 4 anys a la Sala Parés de Barcelona, cosa que afegeix doble interès a la seva presència a l'Espai Lluís Ribas de Sant Cugat, tot celebrant els seus 75 anys de connexió natural amb el llenguatge de la pintura.

 
Jordi Alumà ha tingut l'encert d'establir un maridatge perfecte entre l'antiga tècnica del retaule i la dinàmica de la vida contemporània, afegint, habitualment, perfils espirituals a la possible banalitat de les escenes de la nostra quotidianitat.

2 comentaris:

  1. Retaules... un altre clàssic! Tot i que veure'ls amb escenes de la vida quotidiana els fa més propers.

    ResponElimina