
En Miquel Calçada (Miki Moto) va dir, fa uns dies, d'aquesta opera prima plàstico-literària de l'Eugènia, això: "És una visió molt real i sobretot molt ben transmesa, de les sensacions i
pensaments d'una dona en el seu punt més alt de maduresa"
I jo, avui mateix, després d'observar el bonic producte final, he afegit aquestes paraules: "Fantàstica exaltació de la bellesa de viure amb la llibertat d'una
dona que converteix el quotidià en font màgica de plaers ètics i
estètics, fent del dibuix, l'eina radiogràfica de les seves emocions més
profundes, del color, el vehicle de la seva sensualitat més epidèrmica,
i de la paraula, l'empremta gràfica dels seus pensaments més nítids"
Sabia de l'afecció, llunyana, que havia sentit l'Eugènia per a la fotografia, i la seva recent activitat com a directora de la revista dDona, en la qual jo vaig tenir també el plaer de col.laborar-hi en els seus incerts inícis, com també vaig saber, posteriorment, que havia abandonat la seva direcció per passar a publicar-hi els seus dibuixos originals que parlen de la vida de cada dia des dels ulls d'aquesta dona que adora el sol fins a rebre'n tota la seva energia, i que, plasticanment, la transmet amb fidelitat inqüestionable a la línia neta amb la que Hergè va saber definir els perfils reconeixibles del famòs, alhora que, finalment, polèmic Tintin.
Coneixent l'autora i el territori on viu les seves aventures emocionals, en connexió amb la terra, el mar i el cel, i en joc de relació constant amb els altres, familiars, amics, coneguts i amants, i el seus animals domèstics, la contemplació del llibré esdevé més rica, però, tot i no coneixent de primera mà aquestes circumstàncies, el seu descobriment et resultarà molt plaent.
molt be Claudi!
ResponEliminamoltes gràcies!
Eugènia