Cercar en aquest blog

divendres, 17 de gener del 2014

José María Yturralde

Quan jo, l'any 1968, als meus 17 anys, mig em barallava, amb un dit, amb la màquina d'escriure per fer els meus treballs del primer curs d'arquitectura, aliè a la revolta social que s'estava gestant a París, en José Maria Yturralde ja feia els seus primers treballs creatius amb ordinadors.




Quan dos anys després, abandonada ja, per impotència, la carrera d'arquitectura, i centrada la meva atenció en la de la Història de l'Art, començava a moure'm per un àmbit expositiu que després seria el de la meva professió definitiva de crític d'art i comunicador cultural a ràdio i televisió, ja em va interessar, entre molts d'altres, tot aquell món creatiu d'un José María Yturralde que era el nostre gran representant dels corrents artístics òptics i cinètics internacionals, i d'un art geomètric, de formes impossibles, que aleshores em fascinava tot i la seva fredor emocional i una perfecció formal que em semblava més maquinal que humana.


Per tot aquest passat compartit, tot i que en José María Yturralde no ho sap perquè mai no vam arribar a tenir cap contacte personal , ara em plau especialment retrobar-me amb el seu nom i amb la seva pintura actual que, sota el títol d"Horizontes", s'exposa a la Galeria Miguel Marcos de Barcelona fins al 28 de febrer, tot oferint nous perfils creatius d'aquest artista nascut a Conca l'any 1942 que després dels seus treballs cinètics, óptics, geomètrics, hologràfics o materialment tridimensionals, i amb làser, ha centrat la seva emoció en l'emoció del color com a manifestació energètica dels nostres estats d'ànim.




Sota aparença tan senzilla, com la de la superfície externa dels quadres actuals de José María Yturralde, s'hi amaga tota una complexa reflexió filosòfica sobre els grans interrogants de l'existència humana, entre la sorpresa de l'orígen i la perplexitat del final, en el punt de l'horitzó que sembla marcar la subtil diferència entre la vida i la mort, o entre la plenitut vital i el no-res existencial.




Interessat en els components inefables, sublíms, i absoluts de la pintura, en José María Yturralde, no pot evitar vibrar també amb aquells valors musicals que els acompanyen, com a banda sonora espontània d'un procés de creació plàstico-intel.lectual paral.lel al de la pròpia creació natural del món.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada