Cercar en aquest blog

dimecres, 29 de gener del 2014

La Novena Porta (Última) del Laberint de la Mar



LA NOVENA PORTA
LA PORTA NÚMERO 7
L’ÚLTIMA PORTA
LA PORTA OBERTA


Assegut al terra amb les cames creuades es mirava la porta número 7.....
Un gat va entrar a la sala, va mirar les portes durant una estona..... després va creuar la porta oberta.
Desapareguda la cua del gat, l’home recordà les paraules del gos: “.....però com a gos em sentia més atret per la porta número 7, perquè ja estava oberta”.
Va pensar en el primer dia, en la primera vegada que va veure la sala de les portes..... recordava haver mirat darrera de la porta número 7: Què havia vist?
Intentava recordar: Què havia vist darrera de la porta número 7?..... Es va aixecar i va caminar a poc a poc fins a la porta, la va tocar amb els dits i, de la mateixa manera que el primer dia, va sentir la suavitat de l’esmalt, la tebior de la fusta, el rítmic i accelerat batec del seu propi cor, l’empenta del desig i l’aturada de la por.....
Estava a punt de creuar el llindar de la porta número 7, però es va aturar de cop..... Va pensar: “Si creuo la porta intentant recordar què havia vist darrera d’ella el primer dia, de segur que em tornaré a trobar en el passat.....”


Va tornar a seure al terra amb les cames creuades. Va mirar la porta i va dir:
“Apel·lo al meu dret d’esmena,
és a dir, al meu dret de viure el present.
 Apel·lo a les paraules de la bruixa: “El que hi ha darrera de la porta és diferent per a cada persona”,
és a dir, sóc jo, sota la meva responsabilitat, el que creuaré la porta.
Apel·lo, novament, a les paraules de la bruixa “:.....i és diferent en cada moment”,
és a dir, vull trobar allò que hi ha ara, no allò que hi havia quan vaig arribar, ni allò que haurà demà”.


En dir aquestes paraules va sentir una ovació..... no hi havia ningú, però va notar una oloreta a sabó que l’era bastant familiar..... Es va posar dret, va simular una mena de reverència i va dir: “Gràcies, senyor de les bombolles”.
Es va dirigir cap a la porta número 7, la va mirar i va creuar el llindar.....
En creuar la porta es va sorprendre: Havia arribat a casa seva!!


Va recordar les paraules del gos: “Quan vaig creuar la porta em vaig sorprendre: Havia arribat al mateix bosc d’on havia sortit!”..... aleshores me’n vaig adonar: Jo estimava aquest bosc i, per tant, la meva felicitat havia d’estar en ell.....”
Pensava en el gos quan algú començà a xiular..... Va parar atenció per saber d’on provenia aquell so..... el sentia tan clarament que semblava que sortís d’ell mateix..... Llavors es va adonar que estava xiulant..... Xiulava, però no volia amansir ningú!
Aquella música el va fer recordar..... havia perdut l’esperança..... el món li queia a sobre..... volia no-existir..... havia perdut les il·lusions..... tenia por..... necessitava marxar de casa seva..... en sortir de casa seva es va trobar en el laberint.....


.....Es va trobar en el laberint..... aleshores va recordar que en sortir de casa seva no va tancar la porta..... per sort, no va tancar la porta!
Es va preguntar: “Què hauria passat si hagués decidit no creuar la porta oberta?”
Es va respondre: “Tant és això, home!, no et mengis tant el coco..... L’has creuada i aquest fet no el pots canviar..... Pots tornar al laberint però, això, no canviarà el fet que has creuat la porta oberta”.


I encara va dir: “Puc tornar?..... Vull dir, vull tornar?”.....



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada