LA NOVENA
PORTA
LA PORTA
NÚMERO 7
L’ÚLTIMA
PORTA
LA PORTA
OBERTA
Assegut al terra amb les cames
creuades es mirava la porta número 7.....
Un gat va entrar a la sala, va
mirar les portes durant una estona..... després va creuar la porta oberta.
Desapareguda la cua del gat,
l’home recordà les paraules del gos: “.....però
com a gos em sentia més atret per la porta número 7, perquè ja estava oberta”.
Va pensar en el primer dia, en
la primera vegada que va veure la sala de les portes..... recordava haver mirat
darrera de la porta número 7: Què havia
vist?
Intentava recordar: Què havia vist darrera de la porta número 7?.....
Es va aixecar i va caminar a poc a poc fins a la porta, la va tocar amb els
dits i, de la mateixa manera que el primer dia, va sentir la suavitat de
l’esmalt, la tebior de la fusta, el rítmic i accelerat batec del seu propi cor,
l’empenta del desig i l’aturada de la por.....
Estava a punt de creuar el
llindar de la porta número 7, però es va aturar de cop..... Va pensar: “Si creuo la porta intentant recordar què
havia vist darrera d’ella el primer dia, de segur que em tornaré a trobar en el
passat.....”
Va tornar a seure al terra amb
les cames creuades. Va mirar la porta i va dir:
“Apel·lo
al meu dret d’esmena,
és a dir, al meu dret de viure el present.
Apel·lo a les paraules de la bruixa: “El que
hi ha darrera de la porta és diferent per a cada persona”,
és a dir, sóc jo, sota la meva responsabilitat, el que
creuaré la porta.
Apel·lo,
novament, a les paraules de la bruixa “:.....i és diferent en cada moment”,
és a dir, vull
trobar allò que hi ha ara, no allò que hi havia quan vaig arribar, ni allò que
haurà demà”.
En dir aquestes paraules va
sentir una ovació..... no hi havia ningú, però va notar una oloreta a sabó que
l’era bastant familiar..... Es va posar dret, va simular una mena de reverència
i va dir: “Gràcies, senyor de les
bombolles”.
Es va dirigir cap a la porta
número 7, la va mirar i va creuar el llindar.....
En creuar la porta es va
sorprendre: Havia arribat a casa seva!!
Va recordar les paraules del
gos: “Quan vaig creuar la porta em vaig
sorprendre: Havia arribat al mateix bosc d’on havia sortit!”..... aleshores
me’n vaig adonar: Jo estimava aquest bosc i, per tant, la meva felicitat havia
d’estar en ell.....”
Pensava en el gos quan algú
començà a xiular..... Va parar atenció per saber d’on provenia aquell so.....
el sentia tan clarament que semblava que sortís d’ell mateix..... Llavors es va
adonar que estava xiulant..... Xiulava, però no volia amansir ningú!
Aquella música el va fer
recordar..... havia perdut l’esperança..... el món li queia a sobre..... volia
no-existir..... havia perdut les il·lusions..... tenia por..... necessitava
marxar de casa seva..... en sortir de casa seva es va trobar en el
laberint.....
.....Es va trobar en el
laberint..... aleshores va recordar que en sortir de casa seva no va tancar la
porta..... per sort, no va tancar la porta!
Es va preguntar: “Què hauria passat si hagués decidit no
creuar la porta oberta?”
Es va respondre: “Tant és això, home!, no et mengis tant el
coco..... L’has creuada i aquest fet no el pots canviar..... Pots tornar al
laberint però, això, no canviarà el fet que has creuat la porta oberta”.
I encara va dir: “Puc tornar?..... Vull dir, vull
tornar?”.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada